La producció ecològica: molt més que una etiqueta

Escrivim aquesta carta per mostrar la nostra preocupació envers la notícia “El fals reclam de l’etiqueta ecològica”, publicada el dia 09-12-2018 al diari ARA, en el marc del seu número especial sobre degustació i alimentació.

 

Creiem molt necessària la publicació d’articles sobre la producció i el consum ecològic, fruit de l’auge innegable que estan tenint els productes amb aquesta certificació. Ho és tant pel creixent interès de les consumidores que valoren la salut i el respecte al medi a l’hora d’escollir els aliments que formen part de la seva dieta, l’obertura d’un nou nínxol de mercat per part de grans companyies (com les esmentades a l’article, entre d’altres) o la constància de les petites productores que treballen per canviar aquest model productiu desvinculat de l’entorn, per un de més respectuós i sensible amb els ecosistemes naturals.

 

També és important parlar-ne per difondre de forma objectiva les característiques de cadascun dels diferents mètodes de producció d’aliments, també per trencar mites, posar en dubte certes creences o afirmacions respecte l’agricultura ecològica. D’aquesta manera, informar a consumidores per tal de generar autonomia i capacitat per decidir sobre els aliments que més s’ajustin a les seves necessitats. És per aquest motiu que creiem vital la tasca de comunicar, de la mateixa manera que és vital que la informació sigui rigorosa i contrastada des de tots els punts de vista.

 

Per tots aquests motius, creiem que la rotunditat del subtítol de la notícia “Cap estudi científic avala que aquests aliments siguin més sans i respectuosos amb el medi ambient” i moltes altres afirmacions que s’hi fan són preocupants, sobretot tenint en compte que existeixen centenars d’articles en revistes internacionals, revisions d’articles, meta-anàlisis (anàlisi estadístic conjunt de desenes o centenars d’articles publicats anteriorment) que han obtingut resultats en la direcció del que aquesta notícia nega.  A continuació exposem els beneficis de l’agricultura ecològica per la salut humana i el medi ambient, fent ús de referències d’alguns dels principals articles científics publicats en els darrers anys.

 

Existeixen nombroses evidències científiques que afirmen que els productes ecològics són més sans que els convencionals, per dos motius:

 

Per començar, i en això existeix un consens elevat, el nombre de residus derivats de l’aplicació de plaguicides, fertilitzants i herbicides de síntesi són netament menors, quan no són inexistents (Reganold & Wachter, 2016; Barański et al 2014; Mie et al. 2017). Però no és només això:  per exemple, els productes de cultiu ecològic contenen aproximadament un 50% menys de nitrats i nitrits que els cultius convencionals, compostos que estan relacionats amb processos carcinogènics i mutagènics (Rembialkowska, 2007). Caldria no menysprear també que el fet d’evitar aquests productes suposa una millora de la salut de les treballadores agrícoles (Mie et al., 2017).

 

D’altra banda, si bé aquest tema és encara controvertit i hi manca consens, existeixen nombrosos estudis que mostren que els productes de cultius ecològics tenen més antioxidants, vitamina C, compostos fenòlics, minerals o àcids Omega-3 que els productes de cultius convencionals (Barański et al 2014; Rembialkowska, 2007; Reganold & Wachter, 2016).

 

Existeixen nombroses evidències científiques que mostren que la producció ecològica és més respectuosa amb el medi ambient a molts nivells: els sòls agrícoles ecològics tenen més matèria orgànica, més biodiversitat i acumulen més carboni que els convencionals (essent l’increment de matèria orgànica en sòl una de les estratègies suggerides per la ONU i altres organismes per fer front al canvi climàtic) (Mäder et al., 2002; Reganold & Wachter, 2016). A més, redueixen l’erosió del sòl. També s’ha observat en nombroses ocasions que la biodiversitat de plantes, insectes carnívors, ocells, bacteris, entre altres, és superior en agricultura ecològica que en convencional (Bengtsson et al., 2005; Reganold & Wachter, 2016). L’agricultura basada en productes de síntesi és la principal responsable de l’enorme desajust actual del cicle del nitrogen i del fòsfor a la Terra (Muller et al. 2017), ja que l’aplicació de fertilitzants sintètics depèn de “l’extracció” de nitrogen atmosfèric (procés industrial que per cert, es calcula que representa almenys un 1% del consum d’energia del món) (Smith, 2002) i l’extracció de fòsfor mineral. L’agricultura ecològica, on només poder emprar adobs orgànics, contribueix a no aprofundir aquest problema, que segons el marc conceptual “planetary boundaries” és un dels principals problemes ambientals que pateix el nostre planeta, comparable al canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat (Steffen et al., 2015).

 

Finalment, per parlar de totes les agents que formen part d’aquest sector, cal afegir una peça més al taulell, es tracta de les productores agroecològiques, que poc a poc, van guanyant terreny. Són aquelles que van mes enllà d’obtenir un segell que certifiqui que els seus aliments estan exempts de certs productes de síntesi, perjudicials pel medi ambient i per la salut humana. Són aquelles que a més a més, es preocupen perquè els seus productes siguin de proximitat o Km 0, que garanteixen contractes i condicions laborals justes per a les seves treballadores, que tinguin en compte les varietats locals i tradicionals de cada zona (més adaptades al territori i amb un gran valor cultural) i busquen que els seus camps siguin una part de l’entorn natural, que generin el mínim impacte ambiental i alhora fomentin la biodiversitat.

 

Parlar d’alimentació ecològica, per tant, és parlar de major salut humana, de menor pol·lució ambiental i d’un major control del cicle de producció agroalimentària. És evident que com en qualsevol altre sector, hi ha agricultura ecològica d’alta i baixa qualitat, com també hi ha casos de frau, però no hem de deixar que casos aïllats i puntuals serveixin com a exemple d’un sector que treballa pel bé comú.

 

L’equip de la Fundació Emys

 

 

Recull bibliogràfic

 

Barański, M., Średnicka-Tober, D., Volakakis, N., Seal, C., Sanderson, R., Stewart, G. B., … & Gromadzka-Ostrowska, J. (2014). Higher antioxidant and lower cadmium concentrations and lower incidence of pesticide residues in organically grown crops: a systematic literature review and meta-analyses. British Journal of Nutrition, 112(5), 794-811.

 

Bengtsson. J., Ahnnström. J., Weibull. A.C., (2005) The effects of organic argiculture on biodiversity and abundace: a meta-ananlysis. Journal of Applied Ecology, 42 (261-269)

 

Mäder, P., Fliessbach, A., Dubois, D., Gunst, L., Fried, P., & Niggli, U. (2002). Soil fertility and biodiversity in organic farming. Science, 296(5573), 1694-1697.

 

Mie. A., Andersen. H. R., gunnarsson. S., Kahl. J., Kesse-Guyot. E., Rembialkowska. E., Quaglio. G., Grandjean. P. (2017) Human health implications of organic food and organic agriculture: a compreheniseve review. Environmental Health, 16; 111

 

Muller. A., Schader. C., Scialabba. N. E-H., Brüggemann. J., Isennsee. A., Erb. K-H., Klocke. P., Leiber. F., Stolze. M., Niggli U., (2017) Strategies for feeding the world more sustainably with organic agriculture. Nature Communications, 8; 1290

 

Reganold. J. P., Wachter., J. M. (2016) Organic agriculture in the twenty-first cetury. Nature Pants, 2; 15221

 

Rembialkowska. E., (2007) Review: Quality of plant products from organic agriculture. Science of Food and Agriculture, 87 (2757-2762)

 

Smith, B. E. (2002). Nitrogenase Reveals Its Inner Secrets. Science, 297 (5587), 1654–1655

 

Steffen, W., Richardson, K., Rockström, J., Cornell, S. E., Fetzer, I., Bennett, E. M., … & Folke, C. (2015). Planetary boundaries: Guiding human development on a changing planet. Science, 347(6223), 1259855.

Comparteix