Un nou repte: la gestió dels estanys de Sils

El 23 de Novembre de 2018 es va formalitzar la signatura del conveni de col·laboració entre Fundació Emys, Fundació Catalunya la Pedrera, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament de Sils per a la gestió dels estanys de Sils. Aquest conveni portava molts mesos gestant-se per a planificar i implementar una estratègia de conservació a llarg termini per a tot l’espai natural dels estanys de Sils. Però per què és necessari fer una gestió de l’estany?

L’estany de Sils és un espai natural emblemàtic de la plana de la Selva. Es tracta d’una antiga llacuna que havia arribat a ser la mes gran de Catalunya, equivalent a l’estany de Banyoles. Ubicada a la part baixa de la plana de la Selva, en una zona sense drenatge natural (el que es coneix com a conca endorreica), recollia les aigües provinents de  les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola. Des de l’edat mitjana es varen dur a terme actuacions dirigides a dessecar l’estany per tal d’aprofitar els seus terrenys per al cultiu i la ramaderia, així com per evitar malalties com el paludisme. No fou fins al 1851, any en que es va construir la sèquia de Sils fins a la riera de Santa Coloma, que es va aconseguir drenar eficaçment l’estany. Els terrenys de cultiu que en varen resultar es van repartir entre les persones que havien treballat en la construcció de la sèquia de drenatge.

Avui en dia, gràcies al projecte LIFE que va desenvolupar Acció Natura juntament amb l’ajuntament de Sils, l’espai natural acull una llacuna generalment permanent, i altres espais de gran valor natural. El projecte europeu es va començar a executar el 1998, i pretenia recuperar una llacuna d’unes 40ha, un projecte ambiciós que va topar amb la realitat de la repartició del territori. El fet de que els terrenys estiguessin repartits entre diversos propietaris va dificultar molt la compra de les finques, resultant en la llacuna permanent que es coneix avui dia. El projecte també va permetre la recuperació de la vegetació de ribera d’algunes zones de l’estany, així com la preservació dels prats de dall, ambients cada cop menys abundants i que acullen una gran riquesa florística i faunística.

Amb la recuperació de l’estany van arribar els ocells. La permanència d’una làmina d’aigua permetia el creixement d’unes plantes avesades als sòls xops. Aquestes plantes oferien un amagatall perfecte per a que els ànecs i les polles d’aigua hi fessin el seu niu. A l’hora dins l’aigua hi proliferaven les espècies d’invertebrats aquàtics que permeten la presència d’una rica xarxa tròfica. L’ecosistema s’anava recuperant i la riques de fauna i flora anava creixent. Moltes espècies d’aus hi feien parada durant les seves migracions, atrets per la llacuna i els prats inundats que oferien refugi, aliment i un espai de descans. Altres espècies d’ocells venien a l’estany a passar-hi l’hivern. Sense anar més lluny aquest hivern passat (2018-2019) s’hi ha comptabilitzat fins a 500 exemplars d’una trentena d’espècies com l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), el xarxet (Anas crecca), el martinet blanc (Egretta garzetta), el becadell (Gallinago gallinago) o el rascló (Rallus aquaticus).

També va arribar-hi la tortuga d’estany (Emys orbicularis), una espècie protegida pròpia d’aquests ambients lacustres i molt present a la zona. I amb ella la tortuga de rierol, i la serp d’aigua (Natrix maura), i diverses espècies d’amfibis com la reineta (Hyla meridionalis), el gripau corredor (Epidalea calamita), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) o el tritó verd (Triturus marmoratus), que varen poblar les noves zones humides. Les anguiles (Anguilla anguilla), actualment en perill crític d’extinció, també van entrar a l’estany. I més recentment també va arribar la llúdriga (Lutra lutra), que havia arribat a nivells d’amenaça molt crítics i actualment es troba en expansió pels cursos fluvials del país.

L’espai recuperat es va omplir literalment de vida, i així va durar fins que la crisi global va obligar a les entitats ambientals que hi actuaven a racionalitzra els recursos i comprometent la gestió de l’espai, deixant-lo orfe d’una direcció tècnica i estratègica. L’ajuntament va seguir actuant en l’espai a través de projectes puntuals o realitzant-hi feines de manteniment. D’altra banda, de forma totalment voluntària i altruista, diverses persones han anat mantenint censos i inventaris d’espècies de fauna i flora de l’espai. Però poc a poc, les problemàtiques associades a les zones humides van anar guanyant terreny. El desbordament periòdic de la sèquia introduïa sediments i peixos exòtics dins la llacuna. Els sediments, força contaminats, han anat reduint la fondària de l’estany, empobrint-ne la qualitat ecològica, i han afavorit l’expansió del canyís (Phragmites australis), que progressivament va reduint l’espai obert de la làmina d’aigua. Les carpes (Cyprinus carpio), que han proliferat a l’estany, depreden les larves dels amfibis, impedint-ne la reproducció, i remenen els fangs del llac enterbolint-ne l’aigua. Això impedeix el desenvolupament de certs organismes fotosintètics així com el creixement d’algunes plantes que permetien un ecosistema aquàtic ric. Se li sumen el cranc americà (Procambarus clarckii) i el visó americà (Neovison vison), així com altres espècies de peixos exòtics com la gambúsia (Gambusia affinis) o el carpí (Carassius carassius), que contribueixen a un empobriment de l’estat ecològic de l’espai.

Avui, l’espai natural recuperat per el projecte LIFE s’ha anat degradant per una manca de gestió activa amb criteris conservacionistes i una òptica a mitjà-llarg termini. La riquesa potencial d’aquest espai es veu compromesa per l’inevitable desenvolupament d’un espai natural recuperat per la mà humana. Aquests espais “renaturalitzats” requereixen especialment una gestió i un manteniment per a mantenir-ne els valors ecològics i la biodiversitat. Això és el que ha motivat l’acord de Fundació Emys amb l’ACA (propietària de la llacuna principal), la Fundació Catalunya la Pedrera (actual propietària dels terrenys d’Acció natura corresponents als prats de dall) i l’ajuntament de Sils (que manté acords de custòdia amb propietaris de finques d’alt valor natural a la zona dels estanys). La visió del pla de gestió que s’està gestant és recuperar un espai natural amb hàbitats heterogenis i en bon estat de conservació, que aculli i afavoreixi el desenvolupament de la seva biodiversitat potencial de manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’accessibilitat per a les persones. Per aconseguir-ho es seguirà un model de gestió adaptativa que perseguirà el manteniment d’unes dinàmiques ecològiques estables i que permetran minimitzar la gestió activa de l’espai.

Tenim un llarg camí per davant, però ens sentim il·lusionats, humils i orgullosos d’emprendre’l, sobretot ben acompanyats, i coneixedors de la gran feina que s’hi ha fet des del 1998.

 

Fotografia realitzada per Albert Carné.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email