EL MALBARATAMENT ALIMENTARI: UN LUXE QUE NO ENS PODEM PERMETRE

Aquest 2019, Fundació Emys comença un projecte centrat en prevenir el malbaratament alimentari que es dona al llarg de la cadena alimentària, fent especial incís en l’àmbit agrícola, un dels sectors més oblidats en la lluita contra el malbaratament.

En el marc dels ajuts per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals 2018 que atorga l’Agència Catalana de Residus, Fundació Emys ha guanyat un ajut pel projecte “Prevenció del malbaratament alimentari des d’una perspectiva d’economia circular: com reduir el malbaratament alimentari incidint de forma coordinada en les diferents baules de la cadena i les seves interaccions”.

Les dades sobre el malbaratament alimentari són molt preocupants. Es calcula que un terç del menjar produït al món es malbarata, és a dir, menjar que és comestible per a les persones, es llença o es destina a usos menys prioritaris (alimentar animals o fer compostatge). Un altre càlcul, aquest sobre casa nostra, ens diu que el menjar que es llença a Catalunya anualment serviria per alimentar mig milió de persones durant un any sencer. Aquest malbaratament té moltes causes i orígens diferents i, per entendre-ho, cal conèixer tots els nivells del sistema agroalimentari.

Les diferents baules de la cadena agroalimentària

La gran majoria de campanyes que s’han fet fins ara per la reducció del malbaratament se centren en la llar (darrera baula de la cadena alimentària). Si bé és cert que els estudis apunten que la majoria de malbaratament alimentari es produeix a les cases (entre un 40 i un 50%), també hi ha indicis de que en el sector agrícola es pot arribar a produir un 35% del malbaratament, o que el sector de l’elaboració pot ser responsable de fins a un 20% d’aquestes pèrdues.

També cal destacar que les relacions entre les baules de la cadena tenen molta influència en el malbaratament, i que en algunes ocasions, la baula de la cadena on es produeix el malbaratament no té perquè ser la responsable d’aquest fet. Per exemple: com més bona sigui la conservació dels aliments pels agricultors i distribuïdors, més durarà aquell aliment, i més possible és que no es malbarati a casa. També, per exemple, una cadena més curta de venda fa que els aliments, en passar per menys mans, tinguin menys possibilitats de ser malbaratats. A més, la venda de cadena curta afavoreix que els pagesos, en aconseguir més bons preus per les seves collites (menys intermediaris), no deixin fruita o verdura sense collir, ja que els surt a compte econòmicament. (Deixar fruita o verdura sense collir és un fet comú entre la pagesia quan els preus són molt baixos. Aquest any 2019 es calcula que aquest fet ha afectat fins a un 40% de la collita de cítrics catalans).

Font: Elaboració pròpia

Davant d’aquesta situació, i tenint en compte que Fundació Emys està involucrada en totes les baules de la cadena alimentària, vam decidir emprendre un projecte que ajudés a reduir aquest tipus d’impactes. A continuació desgranem algunes de les accions que s’emprendran durant aquesta iniciativa:

Malbaratament alimentari al sector agrícola

– Afegim als cursos d’agricultura ecològica i de fructicultura ecològica de l’any 2019 i 2020 una jornada tècnica per parlar sobre la conservació de la collita. El moment i la manera de collir, i especialment la manera de conservar les verdures i les fruites collides, és crític alhora d’optimitzar la durada dels aliments en bon estat.

– Estem preparant dos tríptics informatius sobre el malbaratament al sector agrícola. El primer serà per fomentar les bones pràctiques de conservació i reducció del malbaratament entre els agricultors. El segon serà per què actors de les altres baules de la cadena alimentària prenguin mesures de reducció del malbaratament provocat en el sector agrícola: venda de cadena curta, venda de proximitat, més flexibilitat en l’acceptació de calibres i formes dels productes frescos, entre altres.

 

Malbaratament al llarg de la cadena

– Creació d’un sistema d’etiquetatge pilot per als principals productes frescos, on es detalli les condicions òptimes de conservació per aquests productes i les principals causes de malbaratament, per tal que els diferents actors de la cadena puguin evitar cometre els errors més comuns de conservació dels aliments.

– Creació d’un itinerari guiat a la finca de Can Moragues, on el públic i els professionals de diferents sectors podran entendre el funcionament de la cadena alimentària i les seves baules, visitant l’hort de Can Moragues, l’Obrador i el Rebost, on es detallaran les bones pràctiques per la reducció del malbaratament alimentari en cada moment, i es quantificarà el malbaratament que s’ha reduit a partir de les accions realitzades en aquests espais.

– Preparació de recursos educatius per a escoles, per ajudar a l’alumnat a comprendre el funcionament de la cadena alimentària i oferir eines per implicar-se en la reducció del malbaratament més enllà de l’escola i la pròpia llar.

“Aquí no es llença res!” Curs amb les Cuineres de Sils al Rebost de Can Moragues: 5 sessions gratuïtes de cuina els dijous a la tarda per aprendre a cuinar amb productes que normalment es malbaratarien. Aquest curs començarà aquest 18 d’abril i es basarà en l’elaboració de receptes de cuina originals i saboroses tot reaprofitant sobrances o donant valor a fruites i verdures, làctics, carn i producte sec (una sessió temàtica per grup d’aliments). Els plats cuinats al curs es podran emportar a casa en una carmanyola. Inscripcions aquí!

Esperem que aquestes accions ajudin els actors implicats en la cadena alimentària a prendre consciència de la importància dels aliments i a comprendre i evitar les dinàmiques de malbaratament. Si som capaços d’entendre el valor social, ambiental, econòmic i nutritiu dels aliments, algun dia serem capaços de reduir el malbaratament alimentari a la mínima expressió.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email