El compostatge ric en carboni: una solució que cuida l’horta i la natura

 

L’ús del compostatge augmenta la diversitat i activitat dels microbis al sòl, redueix les malalties i incrementa la producció en alguns cultius.

El sòl es considera un dels ecosistemes més biodiversos del món, però els sòls agrícoles acostumen a tenir poca biodiversitat, degut a pràctiques inadequades. Els sòls agrícoles de Catalunya no són una excepció, i en general són pobres en nutrients i en biodiversitat, fet que provoca molts problemes agronòmics i ambientals, com una baixa retenció d’aigua, erosió, incidència de malalties, compactació del terreny o contaminació d’aigües subterrànies.

Per tal de millorar aquesta situació s’ha realitzat un projecte que demostra i divulga com regenerar un sòl degradat amb molt poca matèria orgànica i nutrients en tan sols dos anys. S’ha realitzat un seguiment exhaustiu de la regeneració del sòl d’un espai agrícola en desús que es va convertir en un hort, a la seu de la Fundació Emys, a Riudarenes.

S’ha monitoritzat la fertilitat i la biodiversitat del sòl entre setembre de 2017 i setembre de 2019 i s’ha observat, per exemple, que la matèria orgànica (un factor molt relacionat amb la quantitat de vida que hi ha al sòl) s’ha més que duplicat en poc més de dos anys, fixant 5,1 tones de carboni al sòl, l’equivalent a les emissions produïdes per 25.000 km de cotxe.

Aquest augment, que ha anat de la mà d’un augment notable de nutrients, ha permès observar un augment de l’activitat dels microbis del sòl, una reducció de les malalties i increments de producció en alguns cultius com faves o cebes. Així, aquest projecte ha pogut compartir amb el sector agrícola català maneres de cuidar la naturalesa i alhora aconseguir que les explotacions agrícoles disposin d’un sòl amb menys malalties, més nutrients i fins i tot més productivitat.

Aquest projecte demostratiu ha acostat una metodologia de compostatge capaç de regenerar ràpidament el sòl al sector agrícola català: pagesos, tècnics, estudiants i aficionats han participat de més d’una dotzena de jornades pràctiques per a diferents públics, que han servit per mostrar la metodologia de fertilització que s’ha aplicat en aquest hort i els canvis de fertilitat, biodiversitat, sanitat i producció que se n’han derivat.

El projecte ha estat liderat per la Universitat de Barcelona, amb el finançament del Departament d’Agricultura i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, i amb la col·laboració de Fundació Emys.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email