Què són els amfibis i què els amenaça?

Els amfibis són un grup d’animals molt present en la nostra cultura, aparentment comuns però a l’hora misteriosos i desconeguts, que han inspirat contes i llegendes, des de dracs ferotges a prínceps encantats o les pocions de bruixa.

Els amfibis es caracteritzen per la seva dependència del medi aquàtic alhora que també fan ús del terrestre. Els nounats es desenvolupen a l’aigua en forma de larva (els coneguts capgrossos), fins al moment de la metamorfosi, en que pateixen una transformació i guanyen la capacitat de sortir cap al medi terrestre. L’adaptació a aquests dos medis ha portat aquest grup d’animals a tenir pulmons i alhora poder respirar sota l’aigua a través de la pell (respiració cutània). Moltes espècies passaran la major part de la seva vida fora de l’aigua, però hi tornaran per a reproduïr-se o per a dipositar-hi els ous, tancant així el cicle.

La dependència d’aquests dos medis fa que aquest grup d’animals sigui un gran bioindicador, ja que la seva presència ens indica un bon estat ecològic tant dels hàbitats aquàtics com dels terrestres. Alhora, això els fa vulnerables ja que es veuen afectats per les transformacions en ambdós medis, i és un dels motius que fa que siguin el grup faunístic més amenaçat del planeta, amb un 41% de les seves espècies en perill d’extinció.

A Catalunya hi podem trobar unes 15 espècies d’amfibis: 9 anurs i 6 urodels. Els anurs són aquells amfibis que en el procés de metamorfosi de larva a adult reabsorveixen la cua, són els més coneguts: les granotes i els gripaus. Els urodels, per contra, són aquells amfibis que en edat adulta no perden la cua, com la salamandra o els tritons. De les espècies del nostre país en destaca el tritó del montseny (Calotriton arnoldi), una espècie que només es troba en aquest massís, i que està catalogada com a en perill crític d’extició. A Catalunya, però, totes les espècies d’amfibis estan catalogades com a espècies protegides. 

Les amenaces que afecten als amfibis són principalment la pèrdua dels ambients aquàtics (degut principalment al canvi dels usos del sòl, la construcció d’infrastructures o el canvi climàtic) i la seva degradació, causada bàsicament per la contaminació i als animals exòtics. És especialment preocupant la introducció de peixos en basses on s’hi reporodueixen els amfibis, ja que es mengen les postes i les larves, impedint la reproducció i el reclutament de noves generacions. Això ha portat a una regresió de les poblacions d’alguns d’aquests amfibis, com és el cas del gripau d’esperons (Pelobates cultripes), un dels amfibis més desconeguts del nostre territori, ja que passa gran part de la seva vida adulta en caus sota terra.

Malauradament, la situació ha empitjorat recentment, amb la propagació de malalties infeccionses que causen una gran mortalitat en amfibis. Es tracta principalment de fongs i de virus, que es transmeten fàcilment d’un espai a l’altre per contacte, i que poden arribar a causar episodis de mortalitat massius, eliminant poblacions senceres. És per això que és molt important no tocar els amfibis amb les mans, ja que els humans podem actuar de vectors d’aquests patògens, i és per això que quan fem el seguiment de les basses desinfectem tot el material després de cada mostreig. Malauradament, ara més que mai podem fer-nos una idea força clara del que significa la propagació d’una epidèmia… 

La conservació dels hàbitats aquàtics és una mesura imprescindible per a la preservació de la gran riquesa biologica que poden arribar a contenir (inclosos els amfibis) i és una de les tasques principals que duem a terme des de la Fundació Emys. En aquests ambients podem gaudir de la magia dels cors nocturns que es formen quan comença el bon temps, i si tenim sort, podrem observar algun gripau passejant i mirar-lo als ulls, que s’obren com una porta a un altre món.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email