Diagnosi i gestió d’espais no productius en finques agrícoles

Les finques agrícoles acostumen a estar dominades per camps i pastures, que és on es produeixen els aliments. Però sempre hi ha també zones no productives, tals com boscos, canals, basses, marges o espais oberts, que poden arribar a ocupar grans superfícies de terreny.  És ben sabut que aquests espais són crítics per la biodiversitat, però poc a poc s’està veient que també són molt importants per la producció agrícola, ja que és en aquests indrets on es refugien, s’alimenten i s’aparellen els pol·linitzadors o els controladors de plagues. A més de ser útils per a insectes beneficiosos, cal tenir en compte també que espais com les tanques vegetals o els marges ens protegeixen també davant d’episodis meteorològics extrems o de l’erosió del sòl.

Per tal de gestionar adequadament aquests espais, el primer pas necessari és fer-ne una diagnosi adequada. ECODIAG és un mètode ràpid i senzill de diagnosi dissenyat especialment per avaluar l’estat de conservació dels espais no productius de les finques agrícoles. L’ECODIAG es va desenvolupar a França per l’entitat CEN Occitanie i el 2020 es va adaptar al territori català a través de la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), amb el suport de Fundació Emys i altres entitats. 

Aquest mètode fa tres grans grups de mesura per cada element que analitza. 1) Estructura: amplada, llargada, distància respecte altres hàbitats, pendent, diversitat de textures, etc. 2) Composició: diversitat d’estrats vegetals, diversitat d’espècies vegetals, presència de flors i/o fruits, presència d’exòtiques, etc. 3) Senyals de degradació: cremades, arades, deixalles, sòl remogut, etc. Finalment, a partir de les mesures obtingudes, categoritza en 3 estats de conservació: favorable, intermig o desfavorable. És una metodologia senzilla, però útil.

L’any passat ja vam dur a terme proves pilot a algunes de les finques agrícoles en custòdia amb nosaltres, com la Maria Riera (Tordera) o Can Moragues (seu de la Fundació Emys, a Riudarenes). Vistos els resultats positius d’aplicar aquests mètode a les finques, que en poques hores de camp permet tenir una visió global de l’estat de conservació dels hàbitats, aquest any hem augmentat les finques on l’hem aplicat. El 2021 doncs, hem afegit la finca d’en Julià Masó (Sant Hilari Sacalm), en Lucas González (Massanes), i hem repetit les de l’any anterior, gràcies a la subvenció per projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT*), durant el que queda d’any i els següents, ho farem extensiu a més finques.

 

Hàbitats semi-naturals a finques agrícoles on s’ha aplicat l’ECODIAG.

Un cop feta la diagnosi d’un espai i obtinguda la puntuació corresponent, per passar a la pràctica i millorar-ne l’estat de conservació es planifiquen actuacions seguint les indicacions de la guia pràctica del RESIFARMS en funció de les necessitats específiques de cada finca agrícola.

A continuació, us posem un exemple, una mica simplificat: la restauració d’una tanca vegetal de 80 metres a Can Moragues.

Aquesta tanca, interessant per estar situada entre un rec i un camp extensiu, mesura aproximadament 2,5 metres d’amplada i té una superfície total d’uns 500 m2. L’apartat d’estructura obté valors favorables donada la seva amplada, la distància suficient amb el camp de cultiu com per no estar-hi excessivament exposat, la presència de tot tipus d’estrats arbustius (arbustos baixos, arbustos alts i arbres i també per la presència d’estructures interessants associades (cúmuls de pedres, fusta morta, etc.). L’únic paràmetre que no puntua adequadament és el d’arbres de gran diàmetre, per la falta d’arbres vells i amb cavitats útils per la nidificació d’ocells i com a refugis de ratpenats.

Criteri Indicador Unitat Resultat Interpretació
Favorable Mitjà Desfavorable
 

 

 

 

 

 

 

Estructura

Amplada m 2,3 >2 “1-2” <1
Distancia entre l’arbre o arbust més extern (o limit del marge en cas d’absència d’aquests elements) i l’inici de la zona cultivada tractada i/o fertilitzada més propera m 2 >1 0,5-1 <0,5
Estrats vegetals rellevants (cobertura arbòria >3m; arbustos alts 1,5 – 3 m; arbustos baixos < 1,5 m) nombre 3 3 2 <2
Gradualitat de la vora del marge suau/abrupte suau vora suau, aterrassada o gradual vora abrupte vora abrupte
Arbes amb cavitats o de gran diàmetre (>30 cm) presència 0 ≥1 ≥1 0
Diversitat de petites estructures associades, com piles de branques, arbres amb cavitats, abres de gran diàmetre (>30cm), piles de pedres, murs baixos, clarianes (sense arbres ni arbustos), fusta morta d’empeus, soques. nombre de tipus presents 3 ≥3 “1-2” 0

En quant a la composició, es podria dir que aquesta tanca vegetal ronda valors de conservació intermedis-baixos. Únicament arriba a valors positius la presència d’espècies llenyoses totals tot i que amb un valor molt just per ser favorable. Quan es mira per transsectes (10 m) la diversitat justeja més. Aquesta tanca vegetal està excessivament dominada per l’esbarzer, que, en el seu tarannà expansiu, no permet que hi hagi suficient diversitat florística.

Criteri Indicador Unitat Resultat Interpretació
Favorable Mitjà Desfavorable
 

 

 

 

 

Composició

Diversitat d’espècies llenyoses (independentment de l’alçada) nombre d’espècies 6 >6 “4-6” <4
Diversitat d’espècies d’arbres i arbusts amb fruit (berries i nuts) nombre d’espècies per seccions de 10m 1,4 >3 “1-3” 0
Diversitat d’espècies d’arbusts espinosos nombre d’espècies per seccions de 10m 1,4 >2 “1-2” 0
Recobriment d’espècies exòtiques % de superfície 7,5 <1 “1-10” >10

Per últim, els valors de degradació són tot el positius possible ja que no s’hi van trobar indicis de cap tipus de cremada, vessament, marques de vehicles, etc.

Criteri Indicador Unitat Resultat Interpretació
Favorable Mitjà Desfavorable
 

Degradació

Senyals d’herbicides, cremades, arades,  vessament, residus, sòl remogut, etc. % de superfície 0 <1 “1-10” >10

Com a resum general, i entrant més en detall de l’estat de conservació de la tanca vegetal, podem dir que està ocupada gairebé totalment per esbarzer, si bé hi podem trobar també freixes i alguns aranyoners. Tot i que l’esbarzer és un arbust interessant i beneficiós pel fet de fer flors (pol·linització), fruits (aliment) i ser espinós (refugi), la seva facilitat d’expansió fa que monopolitzi la tanca vegetal, reduint-ne la diversitat. En aquest cas, és el que causa que la puntuació en l’ECODIAG en quant a diversitat vegetal sigui mitjana, tot i que amb valors propers a una puntuació baixa.

Un cop realitzat l’ECODIAG i a partir dels valors obtinguts, valorem què podem fer per millorar-lo juntament amb l’Eina 4: Tanques vegetals del RESIFARMS; per exemple, desbrossant en l’època menys sensible pels organismes i treballant de forma gradual, deixant taques amb esbarzer perquè els animals que l’habiten segueixin tenint refugi. L’elecció de les espècies a plantar a la zona desbrossada també s’ha fet pensant en les característiques de la zona, les espècies vegetals ja presents i pels serveis ecosistèmics que proporcionen. S’han plantat saücs (beneficiosos pel control de plagues i la pol·linització), aranyoners (llenyosos, espinosos, fan flors i fruits i ja són presents a la tanca), un parell de pollancres (útils per la pol·linització i el control de l’erosió) i un auró. Durant els darrers mesos, anem desbrossant de forma freqüent l’esbarzer perquè no ofegui el que hem plantat.

 

Comparació entre la tanca vegetal abans i desprès de la desbrossada

*La Generalitat de Catalunya i el Programa Operatiu FEDER Catalunya 2014-2020 subvencionaran un 50% de la despesa elegible i la Diputació de Girona un 25% més.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email