El Volcà de la Crosa es va declarar Espai d’Interès Natural (EIN) dins del PEIN l’any 1995. Malgrat la seva figura de protecció, no tenia cap eina de planificació que dictés i estructurés les accions necessàries per prevenir impactes en el medi natural o per restaurar espais degradats. No és l’únic EIN en aquesta situació, s’estima que només el 18% dels espais inclosos en el PEIN disposen d’un instrument de planificació (Mallarach, 2019). Els ajuntaments que gestionen La Crosa tenen la voluntat de gestionar de manera més activa aquest espai natural i per això, l’any 2021, es va iniciar la redacció d’un pla de gestió d’ús públic.
Aquest tipus de plans, es basen en el coneixement previ que es té de l’espai natural i l’anàlisis del seu estat actual, que permeten definir quins són els objectius de conservació generals per preservar la biodiversitat que hi trobem. En coherència amb l’estratègia general de conservació, un pla de gestió d’ús públic regula tot allò referent a les activitats que tenen lloc a l’espai natural. Així doncs es defineixen quines infraestructures, materials i estratègies s’utilitzen per:
- Ordenar la freqüentació i la seguretat de les persones
- Ordenar els usos de l’espai
- Atendre els visitants
- Explicar els valors patrimonials naturals i culturals a través de visites guiades, activitats educatives o cartelleria interpretativa
- Organitzar la participació ciutadana
Definir una estratègia que englobi tots aquests aspectes és clau per aconseguir, realment, conservar l’espai. Aquesta estratègia, en el cas del Volcà de la Crosa, s’està definint de manera participativa. S’han estat duent a terme diferents sessions en les que hi estan implicats els consistoris de Vilobí d’Onyar i Bescanó i els propietaris del Volcà, per detectar les pressions i les necessitats d’ordenació. La major part del territori dels espais naturals protegits a Catalunya són propietats privades i, en aquest context, és necessari que la governança d’aquesta espais es basi en la participació ciutadana.
