Sobre els sistemes aquàtics
Recentment, l’Oriol Bonfill, estudiant de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, ha presentat el seu treball de final de grau en el qual hem participat com a cotutores. En aquest estudi titulat Impacte Ambiental de la sobrefreqüentació en gorgs d’Osona i el Ripollès, es va plantejar una comparativa entre tres gorgs amb diferents valors de freqüentació (alta, mitja i baixa) i gestió (intensiva, mitja i absent), comparant un conjunt d’indicadors estandarditzats i variables físico-químiques.
Les conclusions són clares:
- Les característiques de cada gorg són úniques, i una bona diagnosi és crítica per entendre la seva situació i l’impacte que està patint.
- Una freqüentació extrema causa un impacte negatiu directe en la qualitat dels gorgs, tant en l’hàbitat aquàtic com en la ribera, promovent una degradació generalitzada de l’espai.
- Tot i que no hi hagi un ús directe de la gorga, la influència indirecta de la freqüentació a les riberes pot afectar a la qualitat fisicoquímica dels gorgs i, per tant, reduint la qualitat biològica.
- Una gestió molt restrictiva no sempre significa una reducció suficient dels visitants o una millora de la qualitat ambiental. Aquest fenomen, també pot estar lligat a factors externs com la popularitat de l’espai, l’accessibilitat o com s’apliquen aquestes mesures.
Aquest treball, que ha integrat un estudi sobre terreny i una anàlisi estadístic de les dades, ha mostrat clarament el nostre impacte sobre les gorgues, que aquest és variable segons les característiques de l’espai i que, almenys a curt termini, unes mesures de gestió més intensives no garanteixen, per si soles, la recuperació del sistema natural, és convenient anar més enllà.