Facebook Pixel

La trista realitat del dia a dia de les tortugues autòctones

30/09/2022

La publicació d'avui no és apta per persones sensibles, però creiem que és una realitat de la que també s'ha de parlar.

La mortalitat d’herpetofauna per causes no naturals és cada cop més freqüent a les nostres contrades, i només una petita part de la societat és conscient d’aquest fenomen.

Anteriorment ja havíem parlat de les principals amenaces que pateixen les tortugues autòctones (desaparició de zones humides, canvi d’usos del sòl, espècies exòtiques, entre d’altres). A més a més, hi ha una sèrie de factors afegits que podríem pensar que no afecten a fauna salvatge, però que realment tenen un impacte i unes conseqüències molt importants.

En els seguiments d’herpetofauna que realitzem durant els mesos de primavera i tardor, ens hem trobat diverses tortugues autòctones mortes per aquestes causes. Per posar alguns exemples, durant el seguiment d’amfibis del mes de març, vam detectar un bidó de plàstic enfonsat dins d’una de les basses que tenim controlades. En veure-ho vam decidir mullar-nos per retirar-lo. Una vegada era fora de l’aigua vam observar que aquest estava trencat, i que hi havia tres tortugues mortes dins, dues tortugues d’estany (Emys orbicularis) i una tortuga de rierol (Mauremys leprosa), totes elles protegides i en risc. Aquests pobres animals havien quedat atrapats i no van poder sortir, pel que van morir ofegats.


De la mateixa manera, fa unes setmanes durant el seguiment de quelonis, vam trobar un altre exemplar de tortuga d’estany (Emys orbicularis) morta, un juvenil aixafat per un cotxe en una zona de conducció restringida. Un altre desgràcia que es suma al llistat de problemàtiques que pateixen aquestes espècies.

Creiem que si tots fóssim conscients d’aquestes catàstrofes es podrien haver evitat. Per això volem posar de nou sobre la taula la necessitat de conservar la natura que ens envolta. Cal tenir cura de la gestió que fem dels nostres residus, ja que sempre van a parar al medi natural, tant al mar com a una bassa, com ha passat en aquest cas. I També cal ser conscients al utilitzar un vehicle motoritzar dins d’espais protegits o inclús en carreteres poc il·luminades, normalment utilitzades per tota mena de vertebrats com a pas de fauna. Provocant de nou, la mort d’aquests animals per circumstàncies no naturals.

Com a societat, podem col·laborar per resoldre aquestes problemàtiques. El Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO) ha creat el projecte SAFE, Stop atropellos de fauna en España, on mitjançant voluntaris, es van recollint les observacions d’animals atropellats en carreteres a partir d’un mètode estandarditzat. Això permetrà detectar els punts negres, és a dir, zones que poden ser un possible focus de mortalitat, i desenvolupar mesures correctores per evitar o reduir aquests esdeveniments.

Per acabar, volem destacar que la conservació de la natura és cosa de tots. Si tothom posa el seu granet de sorra, per molt que sembli insignificant, estarà contribuint a una xarxa més amplia que es traduirà a un ecosistema més saludable, fet que ens acabarà beneficiant a tots.