Noves accions de conservació i gestió de l’Espai Protegit del Brugent

03/03/2022

Nova cartelleria, revegetació i processos participatius. Us expliquem les accions que hem fet a l'Espai Protegit del Brugent, a les Planes d'Hostoles i a Sant Feliu de Pallerols.

Des de l’any 2021, els ajuntaments de les Planes d’Hostoles i de Sant Feliu de Pallerols, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i la Fundació Emys, gestionem l’espai natural protegit del riu Brugent a través d’un acord de custòdia fluvial. 

En el cas del riu Brugent, les competències de gestió de l'espai protegit del Brugent eren difuses i les eines per gestionar l'impacte ambiental eren escasses. Malgrat tot, gràcies a l'acció de l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles, en col·laboració amb la Fundació Emys, al març del 2018 es va iniciar un procés de regulació dels usos i accessos a l'Espai Natural Protegit. 

L'Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols es va sumar a la iniciativa l'any 2020 per tal d'aconseguir una gestió integral de tota la conca del Brugent. El procés va culminar l'any 2021 amb la firma d'un conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua per la custòdia fluvial del riu Brugent.

En aquest article us expliquem les accions s’han dut a terme al Brugent fins ara, que podreu observar de primera mà si visiteu l’espai.

Accions de conservació

Actualment el bosc de ribera del tram urbà presenta un bon estat general de conservació,  amb continuïtat al llarg del curs fluvial i una estructura heterogènia. Tot i així, l’augment de les espècies invasores, juntament amb la pressió per la sobrefreqüentació de visitants, amenaça la seva qualitat i biodiversitat.

Uns exemples ben coneguts en són la canya americana (Arundo donax), el bambú o la robinia (Robinia pseudoacacia). És per això que aquest hivern s’han retirat els canyars d’Arundo donax que ocupaven una superficie de 1150m2 i 1400m2 al tram del riu Brugent entre les gorgues de la Plana i Can Poetí, al municipi de les Planes d’Hostoles. Això s’ha dut a terme mitjançant una retroexcavadora que ha desbrossat l’espai, ha tret la canya i els seu rizoma i posteriorment, amb un tractor amb cadenes s’han triturat totes les restes vegetals. 

Un cop realitzada aquesta primera actuació s’ha efectuat la restauració del bosc de ribera mitjançant la plantació de més de 500 arbres i arbustos, per tal d’evitar la colonització de noves espècies invasores, consolidar els marges exposats i recuperar l’hàbitat característic de l’espai.

La plantació s’ha dut a terme manualment i a l’atzar, buscant simular una estructura natural i gens lineal, i s’han escollit espècies arbòries pròpies de l’espai, com verns (Alnus glutinosa) o freixes (Fraxinus angustifolia) i arbustives com arç blanc (Crataegus monogyna) o roser silvestre (Rosa canina). Finalment es farà revegetació amb helòfits als espais més propers a l’aigua per tal d’augmentar la disponibilitat de microhàbitats per la fauna aquàtica.

Àrea amb presència de canya americana abans de l'actuació
Àrea amb presència de canya americana abans de l'actuació
La mateixa àrea, després de l'extracció de canya i la revegetació
La mateixa àrea, després de l'extracció de canya i la revegetació

La segona actuació que s’ha dut a terme ha estat relacionada amb la gestió de l’ús públics dels espais més freqüentats. Concretament s’han eliminat antics senders que duien a alguns gorgs on està permès el bany per tal de delimitar millor el camí principal i únic d’accés. aquest acutació ha consistit en la plantació d’arbustos com roser silvestre (Rosa canina) i arç blanc (Crataegus monogyna) en punts on els visitants havien creat rutes alternatives. D’aquesta manera s’evita que els visitants, sovint per desconeixença surtin dels camins marcats i disminueixen els problemes d’erosió, trepig i molèsties a l’entorn proper.

Accions de gestió de l’ús públic

Per regular els accessos al medi fluvial, a més de revegetar els accessos secundaris, s’han instal·lat senyals, baranes i escales que permeten reduir la dispersió de camins i els cotxes aparcats fora de lloc. 

En la mateixa línia, s’ha millorat la senyalització de l’itinerari amb fletxes i indicacions, per tal que els visitants segueixin la ruta oficial i no es degradi l’espai protegit amb l’obertura de camins i es passi per propietats privades.

La informació pel visitant en l’espai natural ha seguit millorant, a través de cartells sobre els valors naturals del Brugent i d’un servei d’informació ambiental que s’ha ampliat amb més informadors, al sumar-se el municipi de Sant Feliu de Pallerols.

A més, els visitants poden planificar la seva visita i informar-se sobre els valors naturals o la ruta que trobaran, consultant la nova pàgina web de l’Espai Natural Protegit del Brugent.

gorgs les planes d'hostoles
gorgs les planes d'hostoles

Procés participatiu

Els processos participatius són una eina clau en la gestió d’espais naturals.  Resulten imprescindibles per generar consens amb el territori immediat de l’espai a l’hora de gestionar la sobrefreqüentació, i també per tenir en compte la realitat de les persones més afectades de l’entorn immediat. 

Des del 2017 s’han fet reunions anuals amb els veïns i veïnes del municipi de les Planes d’Hostoles i enguany, el 2022, hem iniciat amb la participació del municipi de Sant Feliu de Pallerols. A través de reunions i d’enquestes recollim la percepció dels visitants sobre les pressions que pateix l’espai i sobre les mesures de gestió que creuen que cal reforçar.

Procés participatiu a Les Planes d'Hostoles
Procés participatiu a Les Planes d'Hostoles
Procés participatiu a Sant Feliu de Pallerols
Procés participatiu a Sant Feliu de Pallerols

Aquest projecte és possible gràcies al suport de: