Aquest transport es pot realitzar a través del vent, l’aigua o animals i com a conseqüència, es produeix la fecundació de la planta donant lloc a nous fruits i llavors.
Les abelles de la mel són el grup més conegut dins d’aquests insectes pol·linitzadors, així i tot, a la península Ibèrica hi tenim més de 1100 espècies d’abelles, la majoria de les quals són abelles solitàries, és a dir, que cada femella construeix el niu pel seu compte, sense cap mena de col·laboració ni d’estructura social. Altres insectes pol·linitzadors són els abellots, les vespes, papallones, mosques i escarabats. Tots aquests insectes van a les flors buscant pol·len o nèctar per alimentar-se o per alimentar a les seves cries, i en interactuar amb diferents flors van portant el pol·len d’un lloc a l’altre.
Estudis recents estimen que més del 80% de les plantes amb flor del planeta depenen dels animals per la seva supervivència i l’èxit d’aquests insectes pol·linitzadors té un enorme impacte per la nostra vida, ja que la majoria de fruites i verdures que mengem no es podrien desenvolupar sense ells.
Així i tot, actualment els pol·linitzadors estan patint un declivi a escala global, la destrucció de l’hàbitat, les espècies invasores, el tractament del sòl (productes químics, homogeneïtzació de cultius, sobrepastura) i la jardineria excessiva en zones urbanes (zones verdes amb excés de segues, erradicació de les “males herbes” dels marges, desbrossades en èpoques de floració, utilització de plantes poc adaptades al nostre clima...) en són algunes de les causes.
Al mateix temps al canvi climàtic, concretament la manca de pluges i l’augment de les temperatures, està provocant desajustos temporals entre la floració de les plantes i l’activitat dels pol·linitzadors, però també un desplaçament de l’àrea de distribució de moltes espècies a espais on no troben les plantes amb les quals solen interactuar. Per altra banda, fenòmens meteorològics extrems, com les pluges torrencials o inundacions, afecten moltes espècies de pol·linitzadors que nidifiquen a terra. És per aquest motiu que des de la Unió Europea s’està duent a terme un Pla de monitoratge de les poblacions de pol·linitzadors, per poder fer un seguiment del declivi de les seves poblacions i prioritzar actuacions enfocades a la seva protecció.
La Fundació Emys participa en aquest projecte i us volem animar a posar el vostre granet de sorra en favor dels pol·linitzadors, amb actuacions senzilles que es poden fer des de casa, en qualsevol balcó, pati, hort o jardí i que poden ajudar a millorar la seva supervivència. Per promoure un paisatge menys simplificat, afavorint així la conservació de la biodiversitat:


COM AFAVORIR ELS POL·LINITZADORS A LES ZONES URBANES:
- Reduïr al màxim les segues i intentar no fer segues a la primavera, i si s’han de fer, deixar sempre una zona sense segar perquè algunes plantes tinguin temps d’acabar el seu cicle, i les postes que hi hagi no es facin malbé.
- No utilitzar productes químics pel control de les males herbes o les plagues.
- Plantar espècies autòctones i adaptades al nostre clima de poca aigua.
- Crear hàbitats adequats per la nidificació: els hotels d’insectes grossos no solen ser efectius, ja que atreuen depredadors i propaguen malalties. Hi ha altres maneres com espais de sorra compactada al terra, tallar algunes tiges, o posar petits hotels d’insectes amb trossos de canya, lluny de les menjadores d’ocells.
- Deixar créixer les males herbes: el que nosaltres considerem “males herbes”, són espècies adaptades al nostre clima i que proporcionen un ampli rang de recursos tròfics per molts insectes. Deixeu que espècies com el trèvol, la malva, la dent de lleó, l’escabiosa, els cards,... tornin de manera natural a l’espai.
ALGUNES PLANTES QUE PODEN AFAVORIR ELS POL·LINITZADORS:
- Esbarzer
- Fonoll
- Saüc
- Borratja
- Bruguerola
- Ravenissa blanca i groga
- Espígol
- Cap d’ase
- Lligabosc
- Estepa
- Ortiga
- Cards
- Llorer de Sant Antoni
- Romaní

