Seguiments de papallones a la finca de Can Moragues

L’any 2019, la finca de Can Moragues va passar a formar part dels itineraris de seguiment de papallones que es duen a terme arreu de Catalunya dins el projecte CBMS del Museu d’Història Natural de Granollers, un projecte que va prendre el nom del BMS britànic.  L’objectiu del projecte és poder conèixer l’abundància de papallones de Catalunya i relacionar-ho amb diferents factors ambientals, i amb les dades recopilades des de fa més de 30 anys, s’ha creat un base de dades molt important sobre la biodiversitat i l’ecologia de les papallones de la zona mediterrània.

Concretament es miren les papallones diürnes (ropalòcers), que a Catalunya corresponen a unes 200 espècies (de 400 que hi ha a la resta d’Europa). Aquestes papallones són un excel·lent bioindicador ja que són molt sensibles al clima, a l’estructura de la vegetació i a la fragmentació de l’hàbitat. I a més en els últims anys han experimentat regressions massives arreu d’Europa.

L’itinerari de Can Moragues consta de 7 seccions i té una longitud total de 1643 metres i una alçada mitjana de 100 metres on hi trobem diferents hàbitats com són:  matollars alts, prats mediterranis, bosc escleròfil, bosc caducifoli, conreus herbacis i zones ruderals. El període oficial de recollida de dades comprèn 30 setmanes, des de la primera de març fins a l'última de setembre, i la tècnica consisteix en recomptes visuals d’exemplars adults a una velocitat constant i a una distància de 5 metres al voltant de l’observador.

Seguint aquesta tècnica i excloent el primer any de dades (ja que considera un any de prova) tenim dades dels anys 2020 i el 2021. En total hem pogut detectar dins la finca de Can Moragues 40 espècies de ropalòcers que es detallen a continuació:

La mitjana anual d’abundància pel conjunt d’espècies registrades a l’itinerari es mostren a la següent taula. On s’observa que a mesura que avancen els mesos augmenta el nombre d’espècies i d’individus.

Les papallones necessiten sol i calor  ja que el seu cicle va relacionat amb la floració. Això fa que els mesos d’hivern no es faci l’itinerari, que comença quan arriba el bon temps. A principis d’estiu és on hi ha el pic màxim de riquesa i abundància ja que és quan les condicions de floració i insolació són òptimes. A mesura que avança l’estiu i amb la falta de pluges les flors s’assequen i s’observa una davallada, que segons com sigui de plujosa la tardor pot fer una revifada fins a finals de setembre o octubre depenent de l’any. A més hi ha espècies que són observades només en una estació concreta i que ja no apareixen fins l’any següent, així que serà important ser constant en els seguiments i no deixar-se cap setmana!