Per entendre aquesta transició, definirem primer el concepte d’alimentació sostenible, que segons la FAO és aquella que “parteix d’una producció d’aliments amb un impacte ambiental reduït, respecta la biodiversitat i els ecosistemes, és culturalment acceptable, econòmicament justa i assequible, nutricionalment innòcua i saludable”. Amb la qual cosa, l’agricultura sostenible es converteix també en un factor clau per al foment d’aquesta alimentació, que en definitiva, optimitza els recursos naturals i humans per garantir que les generacions futures tinguin accés a una vida saludable en un entorn de desenvolupament sostenible.
Quins problemes actuals ens trobem en l’alimentació?
- La globalització de mercats, que genera:
- Sistemes alimentaris vulnerables front a conflictes bèl·lics o el canvi climàtic, per exemple: per l’escassetat de recursos que genera i com a conseqüència la ruptura de la cadena de subministrament, pel fet de tenir un model d’alta distribució global.
- La monopolització dels mercats: dificulta l’accés als nostres propis mercats, degut també en part als requisits legals que comporta. Per tant, ens trobem amb la problemàtica de la llunyania geogràfica, pel fet per exemple de consumir taronges de Sud-Àfrica en època en que no hi ha taronges valencianes.
- Afavoriment de la desigualtat social: riquesa repartida entre uns pocs.
- Terres agroecològiques abandonades, sense aprofitar.
- Crisi biocultural: pel fet de que el sector rural és tractat des del sector urbà.