Facebook Pixel

Com treballem la por a la natura?

07/02/2023

El diccionari defineix la paraula por com a "una emoció caracteritzada per un sentiment intens, habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill".

I és que la por ens activa la part més humana primària que portem dins, la de sobreviure, posant en marxa una sèrie de reaccions internes que suposen una despesa d'energia molt elevada. Però els éssers humans i els animals vertebrats no som tan diferents entre nosaltres, ja que reaccionem a la por d'igual manera: la retirada (fugir), la defensa (resposta d'atac), la immobilització (quedar-se paralitzat) i la submissió.

Un dia del trimestre passat que ja es feia fosc més d'hora, a l'Escola de Naturalistes* amb els infants del grup, veig que els infants comencen a estar neguitosos. En Josep em diu: podem tornar ja? I la Laura que ha estat atenta a la pregunta comença a estar intranquil·la i em dona la mà, igual que en Felip. Els altres encara fan petar la xerrada enmig del bosc, però els primers, ja tenen ganes de tornar. Què us passa? En aquests boscos no hi pot haver res dolent que us pugui fer mal, només hi som nosaltres, els animals, les plantes… I penseu que els animals tenen més por de nosaltres que nosaltres d'ells. Hem de provar de fer soroll, i així marxaran i no ens espantaran si aquest és el neguit que teniu. Però no serveix. Ens agrupem tots plegats en una única fila i intentem encara no obrir les llanternes. Parlem de les estrelles que es veuen i que la lluna està prou gran per a il·luminar-nos el camí de tornada. Però tampoc em serveix gaire estona. Decideixen obrir les llanternes i continuar caminant, cada vegada més de pressa. Alguns ja comencen a patir i històries inversemblants els hi venen al cap: "I si ens ataca un vampir i ens mossega amb les seves dents afilades? I si ve el llop? Està molt fosc! ". Ara soc jo la que també té por. Aconseguim arribar a la masia amb penes i treballs, quasi corrent. Ja ha passat. Hem encès el llum.

Potser algú pot pensar que és absurd que ens hagi fet por estar al mig del bosc. Però és que la por s'alimenta i es passa d'un a l'altre molt ràpidament. Les històries que tenien el cap no havien estat res més que històries de Halloween del cap de setmana anterior, i que s'havien explicat a l'escola. Al principi, no l'hi havia donat massa importància, però al llarg dels dies següents, la por encara els impedia gaudir del bosc com fins ara havien fet. Pessigava les entranyes, i això em fa recordar com quan a vegades, l'entorn condiciona les nostres reaccions, i el cervell, en un cop sobtat per sobreviure és capaç de fer el salt mortal enrere per escapar-se d'aquella situació.

Però, per què? Quina necessitat hi ha d'explicar fets que no són de veritat per fer por als infants? Malauradament, la realitat del nostre món ja fa prou por. Nosaltres som del parer que l'enemic de la por és el coneixement, i que si sentim por hem d'aprendre a identificar-la i pensar si veritablement respon a una amenaça real o imaginada. Hem de baixar la por per convertir-la amb prudència, perquè aquesta ens mantindrà alerta vetllant per la nostra pròpia supervivència, però no ens impedirà de continuar endavant.

Els dies següents ens va costar una mica caminar tranquil·lament pel bosc al capvespre. Mitjançant el treball de la confiança, la comprensió dels infants i el de tornar a sentir el vincle amb la natura, vam poder tornar a caminar pel bosc però no de la mateixa manera, sinó que ara ens hi enfrontem tenint la confiança que encara que hi hagi alguna cosa que ens faci por ho compartim, identifiquem si aquesta és real o imaginada i mirem com hi fem front.

La natura pot ser una zona segura, de confort, terapèutica i d'aprenentatge, o això creiem nosaltres, per aquest motiu és tan important transmetre això als infants, compartir-vos les experiències i com les mirem de treballar des d'aquest espai, l'Escola de Naturalistes.