Congrés nacional d’educació ambiental 2018

El CNEA2018 estava dividit en diferents parts, de les quals  compartirem amb vosaltres les que fan referència a les ponències d’experts i els espais per conèixer experiències educatives d’arreu del territori català.

L’altra part, van ser uns seminaris de treball en grup per formular els reptes que se’ns plantegen i com resoldre’ls, partint dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible 2030. Aquest fou un espai per conèixer nova gent, enraonar i  posar en comú els nostres punts de vista tenint en compte el paper que tenim cadascun de nosaltres en aquest àmbit. Va ser un espai enriquidor que ens va permetre fer una bona reflexió i incorporar noves estratègies i idees.

El primer espai de ponències va anar a càrrec d’Eduardo Garcia (Llicenciat en biologia i psicologia i Doctor en Pedagogia, col·laborador del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la US.) i José Manuel Gutiérrez (Professor  universitari especialista en Educació Ambiental per la UNED i màster en Educació Ambiental per l’Institut de Recerques Ecològiques.).

L’Eduardo Garcia és educador ambiental des de 1974, i ha conegut tot tipus de tendències i modes en aquest àmbit. La seva conclusió és que l’educació ambiental està estancada i no correspon al món actual ni a la situació ambiental en què ens trobem. A més, des dels anys 80 tenim evidències de l’estat del nostre entorn, cap on tendeix i el que ens vé a sobre. No obstant això, utilitzant la metàfora del Titanic, ens exposa que fins ara veiem i seguim veient l’iceberg però no hem canviat de rumb; que ara ja hi som a tocar i no hi ha hagut reaccions ni respostes per part de les institucions i els poderosos.

Davant d’això i aquesta situació d’emergència, on l’esgotament dels recursos i el canvi climàtic, per anomenar els problemes més destacats, els quals ens limitaràn l’activitat humana, el creixement i ens acosta al col·lapse, calen respostes socials i un canvi de perspectiva.

L’educació ambiental té un paper molt important que cal que es prioritzi perquè pugui arribar a la gent i pugi donar a conèixer la realitat per tal de prendre consciència i actuar. Necessitem que l’educació ambiental tingui uns objectius clars i senzills; on a nivell metodològic, per una banda, es fomenti la capacitat de resoldre problemes de manera individual i col·lectiva, investigant i sabent fer. I, per l’altra, anant més enllà en els continguts per no quedar-nos només en la façana, és a dir, parlem i treballem molt el reciclatge però no parlem de la matèria orgànica com un tresor.

En José Manuel Gutiérrez en proposa caminar cap a la transició eco-social. Segons ell i evidències diverses, l’antropocentrisme ens ha portat a una crisi ecològica i social, centrant-se i explotant el capitalisme i l’heteropatriarcat. Per ell, l’educació ambiental ha de generar el canvi i donar la volta a la situació actual per provocar la transició eco-social i ètico-social. Aquesta transició parteix de la interdependència i l’ecodependència entre tots els éssers vius i la natura, hem de ser conscients que som vida, som naturalesa i la nostra presència no és d’impacte zero.  Ens exposa que hem de desaprendre i  reaprendre, i des de l’educació ambiental hem d’ajudar a les persones a desenvolupar les seves capacitats, a ser bones, creatives i que amb el seu coneixement i actitud contribueixin a canviar el món.

Ell, en el seu cas, ens esmenta la frase que Ban Ki Moon (Secretari General de les Nacions Unides, 2007 -2016) va dir en una cimera el 2019: “Tenim el peu encallat en l’accelerador i anem directes a l’abisme”. Davant d’això, ens diu que les aliances des de l’educació ambiental són necessàries amb tots els actors ja que aquesta és una lluita comuna i s’haurien de prioritzar des de tres àmbits: a) des de l’acció educativa i la sostenibilitat; b) des de l’acció sindical; i 3) des de la indignació.

El dissabte vam tenir la segona ponència, a càrrec de la Lucie Sauvé (Professora del  Departament de Didàctica de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UQAM i Directora del Centre d’investigacions en Educació Ambiental i Ecociutadania), la qual ens parlà d’educació, medi ambient i ecociutadania.

La Lucie ens explica que des dels darrers anys, davant la situació de col·lapse ambiental, han anat sorgint una ansietat social per fer quelcom, sorgint moviments diversos que es consoliden, col·laboren, realitzen una democràcia activa… i amb tot això, aprenen que resistir és crear i crear és resistir, i creen esperança davant la situació dels ecosistemes.

En relació a l’educació formal, comenta que aquesta està absent en formar ciutadans capaços de ser crítics i que vulguin treballar per transitar cap a sistemes diferents. I és que les causes ambientals ja no es poden negar i els efectes d’aquestes fenòmens no es poden defugir. Tenim un repte de transversalitat per a la societat educativa on vagin de la mà l’educació, la natura i l’ecociutadania, i la paraula natura no es pot disociar de la paraula junts, del col·lectiu. Hem de construir el saber col·lectivament i l’escola ha de passar de transmetre cultura a transformar-la, i  és que la crisi global també és una crisi educativa del seu contingut i el seu sentit.

Per ella, l’educació ambiental és una dimensió essencial en l’educació global, sense ella aquesta és incompleta i l’educació global només pot ser si és ecològica. Hem de pensar que l’educació ambiental intervé en les tres esferes de coneixement: a) amb un mateix, en la construcció de la nostra identitat; b) amb els altres humans; i principalment c) amb la relació amb el medi de vida, la natura, l’Oikos..

Sobre el concepte ciutadania, ella ens diu que més enllà hi ha la ecociutadania, la que correspon a la nostra relació amb el medi i seria l’enfoc polític de l’educació ambiental i la democràcia ecològica. Aquesta ecociutadania s’ha d’aprendre a viure en l’aquí, a nivell local, en els barris, on es troba la nostra llar; i la seva construcció inclou un compromís entre l’educació formal, la informal i els contextos d’aprenentatges informals; aprenent i educant a la vegada; i on hi hagi un treball transversal de l’educació ecociutadana a nivell curricular, social i institucional. Ens trasllada que veu l’ecociutadania com un projecte politico-educatiu que va a contracorrent del sistema actual, però en el món educatiu en general, cada vegada es veu més clar que cal canviar.

El segon espai, la informció del qual us volíem compartir és el que hi havia per conèixer experiències educatives vinculades al medi ambient i que són fruit d’aliances entre diferents entitats.

Des d’Emys, de les 52 experiències proposades, amb 20 minuts de presentació cada una, vàrem assistir a les següents:

1.    Va d’aigua! Recurs educatiu de la Diputació de Barcelona que es tracta d’un joc per conèixer el riu.
2.    Presentació de la Guia  pràctica d’aps (aprenentatge i servei) en ecosistemes aquàtics continentals. Recurs de la Societat Catalana d’Educació Ambiental. Varen per una exposició de la guia i de les proves pilot que s’han dut a terme a un parell de municipis, juntament amb els resultats. D’aquesta experiència recollim la Importància de aps ambientals les quals generen un triple impacte: l’ ambiental, el social i aprenentatges, així com aliances i cooperació entre diferents ens.
3.   Projecte Rius i Projecte Net, per una millor qualitat dels nostres rius. Exemple d’aliança per unir esforços entre projectes per el recull de dades i aconseguir més implicació de la ciutadania.
4.   Acció Moxina. Acció dins els programes d’educació ambiental per la població local, que desenvolupen conjuntament entre Tosca, Ajuntament d’Olot, Parc natural Zona Volcània, centres educatius, etc., i que serveis per donar resposta a una necessitat de conservació d’una zona molt peculiar i d’alt valor de la zona. D’aquesta experiència ens vàrem quedar amb la importància de mostrar els resultats de la feina feta i com aquests contribueix, amb dades, a la millora i recuperació de la biodiversitat.
5.    Fem xarxa al Bages per l’educació ambiental. Projecte del Camp d’aprenentatge del Bages, el Consorci residus i la Fundació Aigües de Manresa. Interessant el treball previ que fan amb el professorat, el fet que cada any desenvolupin una temàtica en concret amb els centres que volen participar d’aquest recurs; el fet que treballen durant tot l’any i a final de curs es fa l’acció final.
6.    Després de la fi del món: tallers amb famílies. Exeperiència d’aliança entre COAMB i CCCB per tal de lligar activitats familiars amb l’exposició. Novedosa la idea de dur a terme activitats d’educació ambiental en altres espais i relacionar aquest tipus de tallers amb altres exposicions com la història, les arts… i quin paper hi té la natura o què en podem aprendre a través d’aquesta.
7.    Projecte Amphibia. Proposta d’aps desenvolupada pel Departament de Territori i la Societata Catalana d’Herpetologia, amb la participació de l’Institut de Sils per les proves pilot. Consta de sessions de treball a l’aula i unes sessions de camp. Aquest recurs, amb tot el material per les sessions teòriques i pràcticques,  ara es troba al centre de recursos pedagògics de la comarca de la Selva per escoles que ho vulguis tirar endavant.
8.    Alumnes gestors del territori, de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Amb aquesta experiència, d’aps ambiental, ens ha agradat l’enfoc, el qual a través d’aquest treball amb els alumnes la capacitat de multiplicar l’observació del territori i la recollida de dades fent-los partíceps més enllà de fer una descoberta de l’entorn. El repte que tenen ara és poder arribar al públic adult.

Com heu pogut llegir, tot i ser un resum, per la part que ens toca, des d’Emys necessitem, més enllà de creure clarament en l’educació ambiental i la importància de fer ben feta aquesta tasca, el nostre epai per reflexionar, pensar, revisar, aprendre, crear… quin volem que sigui el nostre paper després d’aquestes reflexions, aportacions i experiències dins el món de l’educació ambiental.

L’educació ambiental per nosaltes és fonamental, i hauria de tenir, en general, un paper molt important en l’educació dels ciutadans per tal de que vegin la natura d’una altra manera, com una part d’ells, i s’impliquin en la seva conservació.