On es situa l'eduació ambiental en la nostra societat?

Normalment, quan al calendari ens surt que des de l’Àrea d’Educació i Voluntariat ens toca escriure un article al blog, l’allau de temes que ens agradaria exposar és extens. Podeu arribar a imaginar-vos tot el que podríem arribar a explicar-vos si tenim en compte el moment en que ens trobem. Us podríem explicar, com educadores ambientals, les circumstàncies que ens hem trobat a l’hora de dur a terme els casals d’estiu i camps de treball en el segon any amb pandèmia. També us podríem explicar  la sensació de falta de suport als projectes i tasques que duem a terme des d’aquesta vessant per part d’algunes institucions.

I això ens porta a reflexionar, on es situa l’educació en la nostra societat? És un pilar o ha quedat relegada a un segon terme? Estem posant per davant l’economia, l’oci, el consum, la tecnologia…? O, com diu Zygmunt Bauman, el principal objectiu de la societat és la satisfacció personal i la desvinculació dels processos de socialització? On el darrer dels quals l’educació i juga un paper fonamental.

I, en concret, l’educació ambiental?

Per una banda, i des de temps immemorials, l’educació no formal ha rebut el mateix tracte ni la mateixa importància que l’educació formal. A més a més, amb la pandèmia s’ha demostrat, un altre cop, que no estem al mateix nivell i no tenim la mateixa força. Si parlem de l’educació ambiental en l’àmbit del lleure, l’any passat vam ser els primers en rebre els infants després del confinament i vam demostrar la nostra capacitat per fer front a una situació totalment nova i superar-la amb nota. Aquest any, després d’un any per pensar-hi i preparar-ho tot detalladament, es va anar tard en pensar en les vacunacions dels equips de monitoratge, en els protocols… No obstant això, ens en hem ensortit un altre cop oferint als infants espais d’aprenentatge, de lleure, a l’aire lliure, en contacte amb la natura, de cures i acompanyats d’educadors i educadores que creuen en el que fan i que saben que treballen en un espai educatiu tan important com qualsevol altre.

Per altra banda, si parlem de l’educació ambiental com a tal, quin rol té a la societat i/o quin podria arribar a tenir? Llegint la notícia del passat 4 d’agost, amb el títol “El curs que ve 272 mentors digitals formaran docents per adaptar els projectes educatius a la digitalització”, encara se’ns generen més reflexions a compartir amb vosaltres.

Els mentors ambientals on són? Si la tecnologia és tan important i es prioritza d’aquesta manera la digitalització dels centres educatius, per què no el coneixement ambiental? Que no tenim prou evidències d’aquesta necessitat? A més, hi ha molts projectes en els que l’educació ambiental hi dóna resposta. Per exemple,des del 2005 que Richard Louv, amb el seu llibre “Los últimos niños en el bosque”, va començar a parlar del trastorn de dèficit de natura (TDN) i els efectes que aquest tenia sobre les persones, així com la importància de crear espais per recuperar aquest vincle a través d’escoles a l’aire lliure, activitats, patis naturals, jardins escolars….

Un altre tema és la necessitat d’educar tenint en compte que estem en temps d’emergència climàtica i això, per els que estem en entitats ambientals que convivim amb àrees que es dediquen a la conservació, gestió i recerca, en tenim plena consciència i podem acompanyar en aquest procés i des de diferents vessants. Com diu Marta Guillaumes en un article al Diari de l’Educació, cal una educació ecosocial que contribueixi a formar persones amb consciència ecològica, d’espècie, amb capacitat crítica i amb capacitat per assumir el canvi.

I per últim, la visió antropocèntrica de la natura com un bé de consum, de gaudi i oci. En els darrers mesos també s’ha parlat un munt d’espais naturals sobre-freqüentats, d’espais regulats per conservar la seva biodiversitat, prohibicions per motius climàtics, prohibicions per incivisme… per tant, en aquest aspecte també s’ha de treballar el vincle amb la natura, conèixer-la i actuar-hi per arribar a desenvolupar una consciència naturalista. Som éssers ecodependents i interdepenents, com diu Yayo Herrero, això vol dir, que la nostra vida depèn totalment de la natura i els seus recursos per viure i, per l’altra, sols no ens ens sortirem, ens necessitem uns els altres.

Amb tot això, la natura ha de formar part del nostre procés de creixement, desenvolupament, aprenentatge i educatiu; i l’educació ambiental, amb les seves entitats, educadores i projectes hi té molt a fer i a dir. 

Cal seguir treballant perquè la nostra tasca sigui reconeguda i tingui un paper més rellevant del que té ara, que se’ns recolzi des de les institucions però també des de la societat, cal que se’ns ajudi i es cregui en el que fem.

Per intentar deixar el món millor de com l’hem trobat, perquè hi ha alternatives, perquè creiem que un altre manera de fer i viure amb equilibri i respecte a l’entorn és possible, perquè els infants i joves (i també els adults) tinguin un futur!