Conseqüències socials i ambientals del despoblament rural

Les condicions de les pageses juntament amb l'esperança d'una vida més pròspera, van generar que la població rural disminuís casi en la meitat.

Actualment, un 40% de la població europea viu en ciutats i un 32% als afores de la ciutat i pobles. Únicament el 28% viu en zones rurals (Eurostat, 2015) i el 64,6% del territori català és forestal (Observatori Forestal Català, 2021).

(https://ec.europa.eu/eurostat/documents/2995521/7020151/3-05102015-BP-EN.pdf/bf18a8b3-998c-476d-b3af-58292b89939b)

Així doncs, quines conseqüències té que menys d'una tercera part de la població a Europa sigui l'encarregada de sostenir un sector tant bàsic com l'alimentació i el manteniment del medi natural? Quines conseqüències socials i ambientals ha tingut?

L'homogeneïtzació dels boscos europeus està donant lloc a boscos més vulnerables a l'estrès mediambiental i al canvi climàtic. Al mateix temps, l'agricultura actual és l'herència de la revolució verda de meitat del segle XX, donant lloc a paisatges agraris més mecanitzats, homogenis, de menor qualitat ambiental i amb menor biodiversitat silvestre i conreada.

La pèrdua del paisatge mosaic agroforestals també ha propiciat la propagació d’incendis forestals i l’aparició de noves modalitats d’incendi (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, 2016)(https://efirecom.ctfc.cat/docs/efirecomperiodistes_ca.pdf).

Segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (https://www.creaf.cat/ca/incendis), si bé els incendis han determinat el paisatge mediterrani de manera natural, l’impacte humà i el canvi climàtic han modificat el règim d’incendis sense parar. Actualment ens enfrontem als anomenats grans incendis forestals (GIF), aquells que escapen del control dels mecanismes d’extinció, que es propaguen a gran velocitat, de forma virulenta i que tenen una gran capacitat de generar focus secundaris i situacions de risc per a la població.

Els grans incendis del 1994 en son un exemple, i es preveu que aquests vagin en augment en el context d’emergència climàtica segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (2016).

L’augment de les temperatures i de la massa forestal juntament amb l’augment d’onades de calor i dels períodes de sequera augmenten el risc d’aquests grans incendis.

Així doncs, què hi podem fer per tal de mitigar-ne els efectes?

Davant d’aquesta situació, és fonamental plantejar-nos el canvi de model territorial, model de gestió, explotació i manteniment, per fer front a la vulnerabilitat del nostre territori a la propagació de les flames, interioritzant el gran paper de les comunitats rurals.

Potenciar i consumir ramaderia extensiva, donant lloc a nous espais oberts per tal d’afavorir la resiliència dels boscos i l’augment de la biodiversitat, així com remodelar el model agrari per tal d’afavorir paisatges agroforestals diversos i el seu manteniment, fent viable i valoritzant les feines al món rural.