Així doncs, quines conseqüències té que menys d'una tercera part de la població a Europa sigui l'encarregada de sostenir un sector tant bàsic com l'alimentació i el manteniment del medi natural? Quines conseqüències socials i ambientals ha tingut?
L'homogeneïtzació dels boscos europeus està donant lloc a boscos més vulnerables a l'estrès mediambiental i al canvi climàtic. Al mateix temps, l'agricultura actual és l'herència de la revolució verda de meitat del segle XX, donant lloc a paisatges agraris més mecanitzats, homogenis, de menor qualitat ambiental i amb menor biodiversitat silvestre i conreada.
La pèrdua del paisatge mosaic agroforestals també ha propiciat la propagació d’incendis forestals i l’aparició de noves modalitats d’incendi (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, 2016)(https://efirecom.ctfc.cat/docs/efirecomperiodistes_ca.pdf).
Segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (https://www.creaf.cat/ca/incendis), si bé els incendis han determinat el paisatge mediterrani de manera natural, l’impacte humà i el canvi climàtic han modificat el règim d’incendis sense parar. Actualment ens enfrontem als anomenats grans incendis forestals (GIF), aquells que escapen del control dels mecanismes d’extinció, que es propaguen a gran velocitat, de forma virulenta i que tenen una gran capacitat de generar focus secundaris i situacions de risc per a la població.
Els grans incendis del 1994 en son un exemple, i es preveu que aquests vagin en augment en el context d’emergència climàtica segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (2016).