La salut del sòl com a motor de sostenibilitat

Tradicionalment, sempre s’ha considerat el sòl agrícola com un simple substrat sobre el qual hi ha els cultius que nosaltres explotem. Un substrat sobre el qual s'aplica aigua i es fertilitza amb els elements més importants per la nutrició de les plantes, que normalment són els coneguts macronutrients N, P i K. Un cop es cull, aquest sòl queda oblidat fins a la pròxima sembra. Però sovint oblidem que el sòl és molt, molt més que això. En només 1 cm³ de sòl, es calcula que hi ha uns 1000 milions de microorganismes, principalment bacteris, fongs, nematodes i protozous. Aquests microorganismes tenen una importància fonamental en tots els aspectes de la vida planetària, ja que estan íntimament lligats per exemple a la fertilitat de la terra o a la captura de CO₂ atmosfèric. De fet, el sòl és el segon magatzem de carboni més gran de tot el planeta, només superat pels oceans. Conté aproximadament tres vegades més carboni que tota l'atmosfera i quatre vegades més que totes les plantes i arbres vius junts. Els microorganismes són els que gestionen aquesta capacitat d’emmagatzematge. De tots els microorganismes presents al sòl, es calcula que només se’n coneixen entre l’1 i el 5%. El coneixement de tot aquest món té connotacions transcendentals però encara desconegudes. Per exemple, l’any 2018 es va publicar la troballa d’un nou bacteri a Irlanda del Nord que sintetitza un antibiòtic capaç d’atacar bacteris superresistents. Es va poder fer aquest descobriment en estudiar el costum que tenien els habitants d’una regió de posar-se terra a la boca, embolicada en roba, d’uns prats determinats per a guarir-se dels mals de queixal!

D’altra banda, els usos intensius del sòl, que impliquen aplicació d’agroquímics i compactació de la terra, disminueixen la quantitat i varietat de microorganismes. Les sequeres extremes també són molt perjudicials. Pel que fa a la capacitat d’embornal de CO₂, el llaurat freqüent de la terra provoca el trencament de les cadenes d’emmagatzematge de CO₂ que els fongs han anat construint, i per tant alliberament del gas a l’atmosfera.

Per tant, tot plegat és un argument més que ens interpel·la a practicar una agricultura que tingui en compte l’ambient que l’envolta, que vetlli per l’augment de la matèria orgànica del sòl; que assegura una bona salut microbiana, una capacitat d’embornal de CO₂, així com una gran capacitat de retenció d’aigua, entre molts altres avantatges.

Albert Guardia, cap de l’àrea de gestió sostenible de la Fundació Emys.