1. Per on començar? La selecció de les plantes
En primer lloc, cal seleccionar les plantes de les quals guardarem llavor quan aquestes comencen a ser productives. Existeixen molts criteris de selecció, però normalment s’escull aquelles que presenten fruits més atractius o bé aquelles plantes més resistents a fenòmens adversos, com poden ser plagues o sequeres. Si el que volem és conservar els trets característics d’una varietat local que ja coneixem, caldrà escollir la que millor respongui a aquestes característiques.
D’acord però... quantes en seleccionem? Si volem conservar les característiques de la varietat cultivada, cal assegurar diversitat genètica agafant llavors de diverses plantes. Cada varietat necessita un nombre concret de plantes a conservar però normalment és al voltant d’entre 10 i 20 plantes.
2. Quan i com collir la llavor?
Un cop seleccionades les plantes, cal recollir la llavor. Quan l’agafem? El moment depèn de cada varietat però, com a indicacions generals, cal collir-la quan aquesta és seca o bé quan el fruit ja és madur, aprofitant el moment en què aquesta es prepara per a germinar en un futur al medi. Depenent del sistema de dispersió de cada planta la llavor madura en una forma o en una altra. Per exemple, les varietats que utilitzen el vent per a dispersar la llavor, com per exemple els enciams o els salsafins, formen una esfera de plomalls que comprèn una llavor enganxada a cada ploma. En aquest cas, cal recollir-les quan es desprenguin amb facilitat (hem d’estar atentes ja que si triguem massa se les haurà endut el vent!).
En canvi, en fruits carnosos com el tomàquet o el meló, caldrà esperar a la maduració del fruit. En canvi, si parlem de llegums (faves, pèsols, cigrons...), haurem d’esperar a que la tavella sigui seca per agafar la llavor.
3. Com processar la llavor?
Si la llavor prové d’un fruit carnós, per exemple de tomàquet, cogombre o meló, primer caldrà netejar-la. En alguns casos es recomana deixar la llavor amb el suc del seu propi fruit per a evitar la transmissió de malalties de fongs i bacteris. Es fa el que s’anomena una fermentació àcida, generada pel mateix suc. Aquesta dura entre dos i quatre dies i després, quan s’ha creat una capa fina blanca, ja es poden netejar les llavors. Aquest procés no és necessari per a totes les varietats, cal informar-se abans. Hi ha altres mètodes de desinfecció de llavors, com per exemple una estufa o bé a partir de productes químics.
Després del rentat o bé si la llavor és seca, cal posar les llavors a assecar a l’ombra, en un indret ben ventilat i sec, damunt d’alguna superfície porosa o ventilada com paper o bé tela de mosquitera. Cada llavor necessita el seu temps, però com a norma genèrica es poden deixar assecar durant una setmana.
4. Com guardar-les?
Per últim, cal conservar aquestes llavors en un lloc fresc (5-7 ºC a nevera o bé entre 10 i 20ºC a l’exterior), amb baixa humitat (5-10% a nevera o bé per sota de 70% a l’exterior), amb una temperatura estable i poca llum. Per afavorir la seva conservació s’aconsella guardar-les en un pot tancat hermèticament i amb una bosseta dessecants (gel de sílice) per tal d’absorbir la humitat que hi pugui aparèixer dins el pot. Recorda que cada llavor té una data de caducitat concreta, per tant, es recomana utilitzar la llavor de la collita més recent.
Sigues part del canvi cap a la sobirania alimentària!