Com potenciem la biodiversitat d'una bassa?

22/02/2023

Tenir una bassa actualment és tenir un tresor, ja que és un hàbitat cada cop més rarificat i necessari per a moltes espècies.

Problemàtica

De fet, dins de les zones humides (basses, tolls, estanys, rius, aiguamolls, etc.) hi habiten un 40% de les espècies de fauna i flora del planeta, les quals necessiten l’aigua per viure o dur-hi a terme part del seu cicle biològic.

Això no obstant, aquests espais s’han reduït molt dràsticament en les últimes dècades a causa del canvi d’usos del sòl, la urbanització, creació de drenatges, explotació dels aqüífers, fragmentació de l’hàbitat, contaminació, climatologia, entre altres. Això ha comportat una simplificació dels hàbitats i com a conseqüència, una davallada en el nombre d’individus del 54% de les espècies associades a aquests ambients en els últims anys. Davant d’aquesta situació alarmant i dels episodis extrems de sequera, la creació i manteniment de basses per la fauna és essencial per la seva supervivència. Ara bé, com hem de fer correctament una bassa per potenciar al màxim la biodiversitat i perquè no tingui un resultat contradictori convertint-se en un efecte trampa? Tot seguit us ho expliquem!

Com escollim l’espai?

Primer de tot s’ha d’escollir un espai on l’aportació d’aigua sigui possible, és a dir, una zona on ja s'acumuli l’aigua de manera natural quan plou o, senzillament, un indret on hi pugui arribar una sortida d’aigua. També és important esbrinar si hi ha zones humides properes amb poblacions que puguin fer de donadores d’exemplars. Només així podrem garantir la connectivitat ecològica, un requisit encaminat a assegurar la biodiversitat i frenar l’impacte dels canvis sobre el medi.

És per això que és molt important informar-se prèviament de quines espècies de fauna i flora en són presents, ja que en funció de l’espècie que volem afavorir, les característiques del nou punt d’aigua seran diferents. Això també ajudarà a avaluar més acuradament a diagnosticar les problemàtiques i avaluar l’èxit de les actuacions.

Quina forma ha de tenir la bassa?

El pendent és un factor molt determinant, ja que la fauna haurà de poder sortir-ne amb facilitat. És per això que unes vores somes amb un pendent suau en forma de platja a almenys una part de la bassa serà de gran interès per permetre la mobilitat dels individus.

La presència d’un gradient de fondàries amb un perímetre irregular (és a dir, no totalment circular, per exemple) permetrà incrementar la diversitat d'hàbitats i, per tant, la possibilitat que la bassa contingui més espècies.

Com retenir l’aigua?

Depenent de la localització de la bassa i del tipus de substrat del sòl, serà molt útil l’excavació de petits canals per augmentar la superfície drenada. Tanmateix, molts cops serà necessària la seva impermeabilització per millorar la retenció de l’aigua i evitar-ne infiltracions, la qual pot ser amb lona butílica o argiles compactades (bentonita sòdica). És important col·locar una malla geotèxtil abans de posar la lona per tal d’impedir la seva perforació amb les pedres que hi pugui haver i després per evitar la seva punció per l’arrelament de les plantes. Pel que fa al segon mètode, perquè funcioni correctament, s’ha de crear una capa d’argiles compactada. Per tal de garantir una ràpida naturalització de la bassa amb l’ambient adjacent, s’haurà de cobrir amb una petita capa superficial de terra, tot plantant herba perquè els marges no llisquin i colmatin la bassa.

Com naturalitzar l’interior i els voltants de la bassa?

Finalment, caldrà crear microhàbitats al voltant i dins la cubeta. Com més ambients diferents es creïn, més espècies animals i vegetals es veuran afavorides. Per posar-ne alguns exemples: zones sorrenques beneficiaran espècies amfíbies com el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), espais amb piles de pedra-seca o fusta morta generaran refugi amb ombra per diverses espècies d’amfibis, rèptils i invertebrats,la vegetació hidròfita facilitarà la cria d’espècies com el tritó verd (Triturus marmoratus) i palmat (Lissotriton helveticus) o la presència de fullaraca a l’interior de la cubeta servirà de refugi a petits invertebrats, que al seu torn serà l’aliment de moltes altres espècies.

Però l’èxit de la bassa no només està en el seu interior, sinó també en el seu entorn. Un perfil de marges que permeti l’aparició de diferents comunitats vegetals pot tenir una finalitat molt important, ja que a més d'oferir recer, pot evitar l’aparició d’espècies invasores, reduir l’erosió i actuar de filtre verd. Un altre exemple pot ser construir piles de pedra-seca o acumular fusta morta.

Importància de la vegetació

Les plantes aquàtiques són aquelles que viuen parcialment o totalment submergides a l’aigua. A casa nostra hi ha moltes espècies, i totes elles contribueixen a millorar l’ecosistema, ja que serveixen com a zona de posta per algunes espècies d’amfibis i peixos, però també de punt de refugi i alimentació. També ajuden a filtrar l’aigua i l’oxigenen, proporcionen zones d’ombra i permeten que la temperatura de l’aigua sigui una mica més baixa.

A l’hora de seleccionar la flora pel nou punt d’aigua és important informar-se sobre les espècies presents (actuals o pretèrits) i els seus requeriments. Només així serà possible determinar les comunitats pròpies més adequades pel nou sistema natural. A tall d’exemple, espècies com el canyís (Phragmites australis) o la boga (Typha sp.), creixen molt ràpidament i acaben ofegant la làmina d’aigua, pel que podrien provocar un efecte contrari al desitjat. En sistemes estrictament naturals, pot ser important considerar els genotips locals, evitant introduir varietats foranes quan les espècies encara són presents.

Com protegir la fauna?

En basses de mida gran, la instal·lació d’illes flotants de vegetació també pot servir com a font d’aliment, refugi i posta, sense necessitat que els animals que hi viuen hagin d’abandonar l’espai i enfrontar-se a altres amenaces com ara mascotes o fauna salvatge. De retruc, també intervenen en processos de mitigació de les altes temperatures, depuració i oxigenació de l’aigua, i les seves arrels serveixen de refugi pels alevins de peixos. Si la bassa està situada en una zona de pastures, la instal·lació d’una tanca gairebé perimetral, permetrà al bestiar abeurar-se sense trepitjar tota la bassa, ja que només hi tindrà accés per la zona de poc pendent on no hi ha hi haurà tanca.

Altres punts d’aigua

No tenir una bassa, no significa que no es puguin crear espais adequats per animals aquàtics. Un safareig, un abeurador o una antiga piscina poden ser hàbitats adequats per granotes i gripaus. Només caldran algunes modificacions per evitar ofegaments, com per exemple: posar rampes de sortida de l’aigua, per contrarestar les parets verticals, o fusta flotant i vegetació aquàtica com a zones d’insolació. Aquestes rampes també poden servir com a zona d’accés perquè altres animals s’acostin a beure, sense perill de caure a l’aigua i ofegar-se.