Potser algú pot pensar que és absurd que ens hagi fet por estar al mig del bosc. Però és que la por s'alimenta i es passa d'un a l'altre molt ràpidament. Les històries que tenien el cap no havien estat res més que històries de Halloween del cap de setmana anterior, i que s'havien explicat a l'escola. Al principi, no l'hi havia donat massa importància, però al llarg dels dies següents, la por encara els impedia gaudir del bosc com fins ara havien fet. Pessigava les entranyes, i això em fa recordar com quan a vegades, l'entorn condiciona les nostres reaccions, i el cervell, en un cop sobtat per sobreviure és capaç de fer el salt mortal enrere per escapar-se d'aquella situació.
Però, per què? Quina necessitat hi ha d'explicar fets que no són de veritat per fer por als infants? Malauradament, la realitat del nostre món ja fa prou por. Nosaltres som del parer que l'enemic de la por és el coneixement, i que si sentim por hem d'aprendre a identificar-la i pensar si veritablement respon a una amenaça real o imaginada. Hem de baixar la por per convertir-la amb prudència, perquè aquesta ens mantindrà alerta vetllant per la nostra pròpia supervivència, però no ens impedirà de continuar endavant.
Els dies següents ens va costar una mica caminar tranquil·lament pel bosc al capvespre. Mitjançant el treball de la confiança, la comprensió dels infants i el de tornar a sentir el vincle amb la natura, vam poder tornar a caminar pel bosc però no de la mateixa manera, sinó que ara ens hi enfrontem tenint la confiança que encara que hi hagi alguna cosa que ens faci por ho compartim, identifiquem si aquesta és real o imaginada i mirem com hi fem front.
La natura pot ser una zona segura, de confort, terapèutica i d'aprenentatge, o això creiem nosaltres, per aquest motiu és tan important transmetre això als infants, compartir-vos les experiències i com les mirem de treballar des d'aquest espai, l'Escola de Naturalistes.
