De què parlem quan parlem de basses?

18/09/2019

Tècnicament, una bassa (o un estany, depenent de la grandària) no és més que una massa d’aigua acumulada en una depressió del terreny.

 

Però aquesta definició només és parcialment certa, ja que no contempla un aspecte importantíssim i fonamental d’aquest espais: la vida que hi poden acollir.

Hi ha molts tipus de basses: naturals o artificials. Permanents o temporals. Profundes o somes. D’aigües dolces o salades. Oligotròfiques o eutrofitzades… I és aquesta varietat de característiques que les fa tant interessants. Aquestes masses d’aigua acumulada tenen un paper molt important per a la vida, sobretot per aquells organismes que necessiten d’un medi aquàtic estancat per desenvolupar-s’hi. Per exemple les libèl·lules, aquests invertebrats voladors que ronden les zones amb aigua, necessiten aquests indrets ja que hi depositen els ous i les larves s’hi desenvoluparan dins l’aigua fins que fan la metamorfosi esdevenint adults voladors. O els amfibis: granotes, gripaus, tritons i salamandres depenen d’aquests ambients per a reproduir-se i per al desenvolupament de les seves larves, els capgrossos. I no oblidem les plantes aquàtiques, com la balca, el lliri groc, els joncs, o la llengua d’oca, espècies vegetals que només creixen on hi ha aigua acumulada. Les basses poden ser ambients extremadament rics, amb una gran diversitat de flora i fauna, creant un ecosistema complex en espais reduïts. I és que gran part de la riquesa biològica d’una bassa passa desaparcebuda: petits invertebrats que omplen l’aigua de vida i que sustenten els nivells superiors de la xarxa tròfica. Aquest hàbitat és on hi trobem la tortuga d’estany, l’espècie emblema de la Fundació Emys, una espècie de tortuga aquàtiques que viu tot l’any dins l’aigua i s’alimenta precisament d’aquests invertebrats.

Malauradament, aquests ambients han anat desapareixent del nostre territori. El canvi d’usos del sòl per a guanyar terrenys agrícoles, i el creixement de les zones urbanitzades i les infraestructures, han sigut el principal causant de la desaparició de moltes zones humides. Els estanys de Sils en son un gran exemple, antigament l’estany més extens de Catalunya, va ser dessecat per a guanyar terrenys de cultiu. I amb la desaparició d’aquests hàbitats, desapareix també una gran riquesa biològica, que ha portat que algunes de les espècies que hi viuen, com la tortuga d’estany, avui siguin espècies que estan amenaçades d’extinció. A més, amb la perspectiva imposada pel canvi climàtic de sequeres prolongades i pluges encara més estacionals, aquests hàbitats i les espècies que hi viuen es troben més amenaçats.

Així doncs, per tal de preservar les zones humides i la seva biodiversitat la nostra tasca ens porta a arribar a acords amb propietaris privats, ajuntaments, i altres entitats. Enguany hem recuperat dues basses a Riudarenes que s’havien perdut i que ara ofereixen de nou un hàbitat per a la tortuga d’estany i tota la fauna i flora que l’acompanya. Per tot això, la conservació de les zones humides és una de les nostres tasques fonamentals.

  • Bassa