Els talussos
Després de la riba, segons el règim de crescudes del riu apareixen les terrasses fluvials i planes al·luvials. Segons el règim hidrològic del riu (de ràpides avingudes o de crescudes progressives), entre la ribera i la terrassa apareixen uns elements de transició de gran interès: els talussos.
La forma, composició i pendent d’aquests pot variar molt a cada riu. Per exemple, en les grans crescudes de la Tordera (Torderades) es formen parets verticals gràcies a l’erosió dels marges, que en alguns casos poden superar els tres metres d’alçada i els tres-cents metres de longitud. Aquest és un altre element on centenars d’espècies habiten, havent- hi algunes que hi depenen completament per nidificar, com serien l’oreneta de ribera (Riparia riparia), l’abellerol (Merops apiaster) o el blauet (Alcedo atthis).
Per desgràcia, també és un dels elements més castigats pels humans, que ràpidament el recobreixen de sorra per recuperar els metres “perduts” o, fins i tot, acaben coberts de pedres per minimitzar danys, a causa de la nostra ocupació incompatible de les zones inundables.
Aquests són només tres elements que cal tenir en compte en la gestió dels rius, més enllà del llit estricte. Cal tractar al curs fluvial com un conglomerat de llit, ribera i part de les terrasses, no només per la seva presència, sinó per la protecció i foment de la diversitat d’elements que el conformen. Només així serà possible dur a terme una conservació efectiva dels rius, que més enllà d’un vehicle per portar l’aigua a mar són un dels hàbitats més amenaçats a casa nostra, en els quals cal començar a treballar íntegrament per la seva restauració.
Aquesta publicació ha comptat amb el suport de la Diputació de Girona en el marc de la convocatòria de projectes de medi ambient, mitjançant un projecte de conservació de les ribes del Ter al terme municipal de la Cellera de Ter.