A més a més, també vam analitzar si la interacció entre la tortuga d’estany i les altres espècies estava provocant una disminució en la seva condició física. Aquest fet es va poder constatar en coexistència amb les dues espècies estudiades, però només va resultar significatiu amb la tortuga de rierol. Tot i això, considerem que cal ser prudents, la tortuga exòtica encara és present en baixes densitats a la plana de la Selva, i és possible que els efectes negatius puguin aparèixer quan se supera un cert llindar de densitat, tal com s’ha pogut observar en treballs experimentals.
Cal considerar que la població d’Emys a la Selva és possiblement la que presenta un millor estat de conservació a tota Catalunya. Però no està exempta d’altres amenaces: la pèrdua d’hàbitat (que pot ser directe, amb la seva destrucció, o indirecte, per exemple degut a la contaminació), la mortalitat en carreteres, la captura il·legal d’individus o l’efecte del canvi climàtic poden sumar-se a l’impacte d’aquesta espècie exòtica, i tenir un efecte greu en el nucli.
És per això que seguim argumentant que un increment de les mesures de regulació del comerç, fer front a la venda il·legal, la prevenció de noves introduccions i el desenvolupament d’actuacions de control poblacional de l’espècie exòtica, són unes bones mesures per minimitzar les pressions que l’espècie pot estar rebent. Per part nostre tocarà mantenir els seguiments iniciats l’any 1987 i continuar desenvolupant actuacions de millora de les masses d’aigua, tals com la gestió de l’hàbitat per fomentar la connectivitat o la creació de noves basses per incrementar l’espai disponible per l’espècie.
Podeu consultar l’article amb la següent referència:
Escoriza D, Sunyer P, Poch S & Boix D. (2021). Habitat overlap and body condition in
aquatic turtles: are there additive effects between invasive and native species?
Knowledge & Management of Aquatic Ecosystems, 422, 2.
