Hàbitat de les tortugues autòctones i exòtiques de la plana de la Selva

26/07/2021

Article publicat per investigadors del Grup de recerca en Ecologia aquàtica continental (GRECO, Universitat de Girona) i membres de la Fundació Emys.

Recentment, investigadors del Grup de recerca en Ecologia aquàtica continental (GRECO, Universitat de Girona) i membres de Fundació Emys hem publicat un article analitzant la superposició d’hàbitat entre les dues tortugues d’aigua dolça autòctones (tortuga d’estany Emys orbicularis i tortuga de rierol Mauremys leprosa) i la tortuga exòtica més comuna, la tortuga d’aigua americana (Trachemys scripta).

Els resultats d’aquest treball expliquen que la tortuga d’estany és l’espècie amb un major rang d’hàbitats aquàtics a la plana de la Selva, i que la superposició amb la tortuga exòtica és relativament baix. Els autors, argumentem que aquest fet és degut a que la tortuga d’estany és l’única espècie que ocupa basses forestals, un hàbitat que té una menor insolació i temperatura de l’aigua, però que permet eludir la competència amb altres quelonis. D’altra banda, la tortuga de rierol, sí que sembla tenir un encavalcament elevat amb la tortuga d’aigua americana, coincidint en masses d’aigua artificials i naturals de gran mida.

A més a més, també vam analitzar si la interacció entre la tortuga d’estany i les altres espècies estava provocant una disminució en la seva condició física. Aquest fet es va poder constatar en coexistència amb les dues espècies estudiades, però només va resultar significatiu amb la tortuga de rierol. Tot i això, considerem que cal ser prudents, la tortuga exòtica encara és present en baixes densitats a la plana de la Selva, i és possible que els efectes negatius puguin aparèixer quan se supera un cert llindar de densitat, tal com s’ha pogut observar en treballs experimentals.

Cal considerar que la població d’Emys a la Selva és possiblement la que presenta un millor estat de conservació a tota Catalunya. Però no està exempta d’altres amenaces: la pèrdua d’hàbitat (que pot ser directe, amb la seva destrucció, o indirecte, per exemple degut a la contaminació), la mortalitat en carreteres, la captura il·legal d’individus o l’efecte del canvi climàtic poden sumar-se a l’impacte d’aquesta espècie exòtica, i tenir un efecte greu en el nucli.

És per això que seguim argumentant que un increment de les mesures de regulació del comerç, fer front a la venda il·legal, la prevenció de noves introduccions i el desenvolupament d’actuacions de control poblacional de l’espècie exòtica, són unes bones mesures per minimitzar les pressions que l’espècie pot estar rebent. Per part nostre tocarà mantenir els seguiments iniciats l’any 1987 i continuar desenvolupant actuacions de millora de les masses d’aigua, tals com la gestió de l’hàbitat per fomentar la connectivitat o la creació de noves basses per incrementar l’espai disponible per l’espècie.

Podeu consultar l’article amb la següent referència:

Escoriza D, Sunyer P, Poch S & Boix D. (2021). Habitat overlap and body condition in
aquatic turtles: are there additive effects between invasive and native species?
Knowledge & Management of Aquatic Ecosystems, 422, 2.