La complexa tasca de quantificar l'efecte de la freqüentació en els sistemes naturals

La freqüentació humana és una de les problemàtiques de conservació que més ràpidament estan incrementant durant els darrers anys. La combinació entre un món cada cop més exposat i unes distàncies que cada cop semblen més curtes, provoca que qualsevol racó amb un cert encant quedi retratat a les xarxes socials, i atregui la mirada de desenes, centenars o fins i tot milers de visitants diàriament.

No tots els sistemes naturals estan igualment impactats per aquesta amenaça. Allà on interactua un paisatge espectacular, bona accessibilitat i un reclam singular és on més pressió acaba succeint. Els gorgs són un clar exemple d’aquesta casuística, ja que a més poden servir com a punt de bany i refugi en els mesos de més calor. Al blog de la Fundació Emys, ja vam parlar sobre quin era el nostre secret per gestionar l’ús públic en rius i gorgs, però aquí us explicarem els resultats  del treball previ, a partir del qual volem entendre i quantificar l’impacte que suposa l’accés massiu al medi natural, per poder dur a terme una gestió basada en l’evidència tan efectiva com sigui possible. 

Sobre els sistemes aquàtics

Recentment, l’Oriol Bonfill, estudiant de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, ha presentat el seu treball de final de grau en el qual hem participat com a cotutores. En aquest estudi titulat Impacte Ambiental de la sobrefreqüentació en gorgs d’Osona i el Ripollès, es va plantejar una comparativa entre tres gorgs amb diferents valors de freqüentació (alta, mitja i baixa) i gestió (intensiva, mitja i absent), comparant un conjunt d’indicadors estandarditzats i variables físico-químiques.

Les conclusions són clares:

1. Les característiques de cada gorg són úniques, i una bona diagnosi és crítica per entendre la seva situació i l’impacte que està patint.
2. Una freqüentació extrema causa un impacte negatiu directe en la qualitat dels gorgs, tant en l’hàbitat aquàtic com en la ribera, promovent una degradació generalitzada de l’espai.
3. Tot i que no hi hagi un ús directe de la gorga, la influència indirecta de la freqüentació a les riberes pot afectar a la qualitat fisicoquímica dels gorgs i, per tant, reduint la qualitat biològica.
4. Una gestió molt restrictiva no sempre significa una reducció suficient dels visitants o una millora de la qualitat ambiental. Aquest fenomen, també pot estar lligat a factors externs com la popularitat de l’espai, l’accessibilitat o com s’apliquen aquestes mesures. 

Aquest treball, que ha integrat un estudi sobre terreny i una anàlisi estadístic de les dades, ha mostrat clarament el nostre impacte sobre les gorgues, que aquest és variable segons les característiques de l’espai i que, almenys a curt termini, unes mesures de gestió més intensives no garanteixen, per si soles, la recuperació del sistema natural, és convenient anar més enllà. 

Sobre l’ornitofauna

Paral·lelament, durant aquests últims mesos hem estat treballant intensament a la Reserva de la Biosfera del Montseny, estudiant la comunitat d’ocells d’aquest espai natural en un gradient de freqüentació i en hàbitats diferenciats. Per dur a terme aquesta tasca, hem seguit la metodologia coneguda com a SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya).

Tot i que encara estem duent a terme el treball de camp, els resultats preliminars semblen secundar el patró observat per les gorgues. La freqüentació té un efecte indiscutible en els sistemes naturals, que sembla afectar transversalment a espècies, grups i hàbitats.

Pel que fa als ocells, algunes de les observacions preliminars a destacar són:

1. L’efecte de la freqüentació és independent de la tipologia d’hàbitat, tot i que no a tot arreu l’impacte és igual d’intens. Encara més, algunes de les característiques intrínseques de l’hàbitat poden fomentar o protegir d’aquest impacte.
2. La freqüentació provoca canvis en la comunitat d’ocells, tant en abundància com en riquesa i diversitat.
3. L’accessibilitat del punt així com la presència d’un emblema o renom, són alguns dels factors que més estan fomentant la freqüentació.
4. Cal dur a terme una gestió integral i activa de la freqüentació al PN Montseny, ja que és molt probable que el patró observat per ocells vagi molt més enllà. 

En conjunt, tot i les diverses metodologies, períodes i objectes d’estudi, els dos treballs arriben a unes conclusions similars. La freqüentació està afectant els sistemes naturals del nostre territori. Cal realitzar una gestió activa per mitigar aquesta problemàtica, però abans i paral·lelament, és crític dur a terme una bona diagnosi per entendre bé el que està passant, determinar quines poden ser les estratègies per solucionar-ho i avaluar si aquestes estratègies estan donant els resultats esperats. 

_{Aquest projecte s'està portant a terme gràcies a la subvenció per al finançament d'actuacions a les reserves de la biosfera a Catalunya en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència - Finançat pero la Uni Europea - Next Generation EU}