Les fascinants interaccions entre les plantes i els insectes

 La planta, un cop ha detectat aquestes olors, activa una sèrie de defenses per tal de fer front a l’atac.

Sembla ciència ficció, oi? Generalment, la gent es queda molt sorpresa en saber les increïbles interaccions que existeixen entre éssers vius, especialment quan hi ha plantes (sempre vistes com éssers estàtics i passius) involucrades.

Aquí us fem un petit resum d’algunes interaccions entre plantes i insectes que han estat força estudiades i definides però que el públic general desconeix. L’objectiu: canviar una mica la visió que tenim sobre les plantes, i plantejar com podem utilitzar aquest coneixement i aplicar-lo a l’agricultura, per fer-la més sostenible.

Les plantes, guarden en els seus teixits (fulles, flors, tiges) molts tipus diferents de substàncies, algunes de les quals són volàtils, és a dir, que s’evaporen a temperatura ambient. És per aquest motiu que quan entrem en una pineda, notem olor de pi, perquè aquestes substàncies que estan a les fulles, s’estan evaporant, i nosaltres les percebem com olors. Si la planta té algun problema (insectes que se la mengen, malalties, pateix sequera), aquestes olors solen canviar.

Més enllà del fet que aquestes substàncies són beneficioses pels humans (milloren el sistema immunològic, l’estat psicològic, etc), hi ha molts éssers que són capaços d’utilitzar aquestes substàncies que emeten les plantes per obtenir informació, molta més de la que ens podíem imaginar, i actuar en conseqüència. Normalment, aquestes interaccions són possibles perquè aquests organismes han estat convivint durant milions d’anys, i han evolucionat de forma conjunta.

Aquí expliquem tres exemples comuns, però sorprenents, sobre aquestes interaccions.

• Les plantes avisen a depredadors dels insectes que les ataquen perquè les ajudin: Aquestes interaccions es coneixen com a “cry for help” (implorar ajuda). Per exemple: un escarabat que s’alimenta de fulles posa els ous sobre la fulla d’un om. L’om, que detecta la posta d’ous, canvia les olors que emeten les seves fulles. Aquestes noves olors indiquen a un paràsit dels ous de l’escarbat que allà hi ha “teca”. Aquest tipus de defensa es coneix com a defensa indirecta: la planta “avisa” a un depredador de l’escarabat que l’ataca perquè l’ajudi.

Aplicacions: Aquest sistema de defensa existeix també en cultius agrícoles. És per això que és important minimitzar l’ús de pesticides, perquè si s’utilitzen en excés, perjudiquem també els depredadors de les nostres plagues. S’ha descobert, a més, que la contaminació atmosfèrica dificulta aquestes interaccions.

Una vespa busca els ous adequats d’escarabat per parasitar. Els ha trobat gràcies a les olors especials que emet l’om quan detecta que l’escarbat li ha posat ous a les fulles. Fotografia: Bruno Lavoue

• Les plantes “parlen” entre elles. Descobert accidentalment als anys 80, existeixen molts experiments que mostren que les plantes poden detectar els canvis en olors de les plantes del seu voltant. Si una planta està sent atacada per insectes que se la mengen, la seva olor canviarà, i aquest canvi pot ser detectat per les plantes del voltant, que incrementen les seves defenses en resposta a un perill imminent.

Aplicacions: És difícil encara, avui dia, utilizar aquest coneixement per fer sistemes agrícoles més sostenibles. En tot cas, sabem que la contaminació dificulta aquest tipus de comunicacions, i per tant, un medi més net hauria d’afavorir aquest tipus de defenses.

• Les plantes poden detectar les olors dels insectes que les ataquen: Aquesta interacció s’ha descobert molt recentment, i només es coneixen 2 casos fins ara. Un d’ells és el cas d’una eruga que s’alimenta de les fulles d’un pi. Quan la femella emet feromones sexuals per atraure al mascle (i copular per deixar ous sobre les fulles del pi, d’on sortiran erugues que es menjaran les fulles) el pi reacciona augmentant les seves defenses, que fan que les erugues sobrevisquin menys. Però que hi hagi feromones a l’ambient no implica necessàriament que hi hagi orugues aviat, poden pasar moltes coses. Si l’arbre augmenta defenses (un acte costós energèticament) i finalment no hi ha atac, seria una mala estrategia. En aquest cas és on s’utilitza una estratègia anomenada “priming”. Aquest sistema, el que fa és, quan es detecta un possible perill, deixar preparats els passos previs per activar una defensa, però sense activar-la. Un cop es desencadena l’atac, la planta és capaç de reaccionar més ràpidament i amb més força que si no s’haugés fet aquesta preparació. Aquest mecanisme també s’ha detectat en l’estudi que esmentem.

Aplicacions: Les trampes de feromona, que s’utilitzen sovint en agricultura ecològica, podrien fer una funció extra d’alertar la planta de forma preventiva a atacs de plagues.

D’aquesta manera, els danys en els cultius serien menors, fent que la producció tendís a augmentar i l’ús de pesticides, a disminuir.

Orugues menjant fulles de pi. Per tal de prevenir aquesta situació, els pins han après a detectar les feromones d’aquesta espècie, per tal de reduir la seva supervivencia en estadis juvenils i així evitar la pèrdua de tantes fulles. Font: Beentree (Wikimedia commons).

Fins aquí alguns exemples sobre les sorprenents capacitats de les plantes per defensar-se dels atacs del medi. El pròxim cop que mireu un arbre o un arbust o una flor, recordeu… no estan tan quiets com sembla a primera vista!