Més de 400 pedreres abandonades amb potencial per acollir fauna amenaçada a la província de Girona

A casa nostra, des de fa unes dècades, les grans pedreres i mines van deixar de ser rendibles pel progrés industrial i això va causar que aquestes s’abandonessin, deixant espais totalment degradats amb un ecosistema que s’ha anat adaptant a aquestes condicions. Fins al punt de trobar-ne 18.77 en tot Catalunya i 458 a la província de Girona.

En alguns casos, com a conseqüència no desitjada de l'explotació, les activitats extractives de roca o mineral arriben a la zona freàtica. Aleshores, l'aigua aflora cap a la superfície durant diversos mesos o, fins i tot, de manera permanent. Això, de vegades significa una pèrdua d'aigua de l'aqüífer i, com a conseqüència, l'assecament de fonts, pous i cursos fluvials propers. Però, en altres casos, l’enfondiment de l’espai per l’activitat extractiva, crea basses que s’omplen per escorrentia durant les pluges. En qualsevol cas, aquest nou entorn quan resta molt de temps abandonat, es veu colonitzat per espècies de zones obertes o d’ambients aquàtics que hi troben refugi i aliment. Aquesta restauració natural és un fet realment interessant quan partim de la base que les zones humides són un dels ecosistemes més vulnerables del planeta i segons el Living Planet Índex, el 85% de les espècies que viuen en zones humides han patit una disminució en els últims 50 anys.

Així doncs, gràcies a la Beca Internacional 2024 de Patagonia, hem dut a terme un projecte per estudiar l’estat de salut de les zones humides de diverses pedreres, amb l’objectiu de determinar les amenaces i oportunitats de cada espai i crear propostes de conservació adients per afavorir la seva biodiversitat.

D’aquesta manera, prèvia a la restauració, s’ha dut a terme una prospecció i catalogació telemàtica de les extraccions, prioritzant aquelles que contenen punts d’aigua. En les seleccionades, s’ha realitzat un inventari i caracterització per determinar els factors ambientals i antròpics que modulen la presència de fauna, un seguiment de biodiversitat i un estudi hidrogeològic. Aquest darrer, ha estat efectuat pel Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona i és d’elevada importància per conèixer la procedència de l’aigua, les característiques del substrat i la seva relació sobre les masses d’aigua més properes.

Amb tot això, aquest 2024, amb l’assessorament del Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), s’han desenvolupat unes directrius bàsiques per la restauració de les pedreres amb basses artificials, i al mateix temps defensar un model de restauració que no perjudiqui les espècies més vulnerables que ja hi han arribat de manera natural.