Més enllà del territori conegut

Molts anys de seguiments d’una espècie no només generen una quantitat d’informació extraordinària, sinó que també motiven una quantitat de qüestions igualment substancials. Pel cas de la conca de la Tordera i la tortuga d’estany, un gran interrogant és la delimitació de l’àrea ocupada per aquest rèptil.

Per això, en el marc del projecte conjunt amb la Fundació Zoo Barcelona, és una de les altres qüestions que volem resoldre. Ara bé, fer-ho no és fàcil, ja que disposem d’una base de dades amb més de 500 punts d’aigua susceptibles en zones properes a la seva presència.

La metodologia que hem plantejat per començar a construir respostes és relativament pràctica: visitar les basses i dur-ne a terme una caracterització, amb l’objectiu de després poder comparar-les amb els punts amb presència coneguda i poder prioritzar els mostrejos segons la seva idoneïtat en relació als requeriments de la tortuga d’estany.

Aquesta caracterització consisteix en una descripció dels paràmetres principals que poden determinar la presència d’aquesta tortuga al punt d’aigua: estructura (pendent, terbolesa i hidroperíode), vegetació (cobertura i vegetació hidròfita) i presència d’espècies com ardeids o mamífers (depredadors), crancs i peixos exòtics (alteradors de l’hàbitat).

Després d’haver visitat més de 150 punts, hem detectat un gradient de condicions estructurals molt elevat, destacant un 50% de punts d’aigua temporanis i un 60% d’origen natural. A més, la presència d’espècies clau ha estat molt variable, amb una dominància dels punts amb rastres abundants de mesocarnívors i senglars (60% dels punts) i una menor ocupació de peixos i ardeids (20-30% dels punts visitats).

En termes generals, hem detectat tres tipologies d’ambients diferenciats en relació amb el seu potencial per acollir la tortuga: basses d’interès menor (les condicions ambientals no semblen adequades pel queloni), basses potencials en entorns de presència (hi ha poblacions conegudes properes) i basses potencials en entorns d’absència (la distància a poblacions conegudes és major a la que usualment recorren les tortugues, entre 200 i 400 metres).

Hem de continuar treballant per caracteritzar el nombre més gran de punts d’aigua possible. Però els primers mesos de treball i la gran quantitat de punts d’aigua que queden per visitar, semblen indicar que encara no coneixem adequadament la distribució de la tortuga d’estany a la Tordera, i que encara hi ha molta feina per fer!