No només per ser més justos, més sans o millors, sinó perquè cal garantir la nostra existència

Per dir-ho d’una manera gràfica, entén la terra com un individu on les diferents espècies juguen els seus rols i son interdependents. Richard Dawkins havia presentat el Gen Egoista el 1976, aquesta teoria entén que l’humà no deixa de ser un instrument egoista dels nostres gens que busquen perpetrar-se.

El debat entre aquests dos pensadors no va durar massa, Lovelock va esclarir en aquest sentit que ambdues teories no eren contradictòries i que tot era qüestió de l’enfoc d’escala. Però en roman el debat ètic sobre el comportament egoista o altruista de l’espècie humana envers la natura. També però l’enfoc sistèmic on l’home forma part interdependent de la terra, no és un ésser independent i que la seva extinció no suposa ni molt menys la fi de la vida a la terra només la seva pròpia extinció.

És per aquest motiu que la ètica ambiental es reafirma dia rere dia com una qüestió social global, però a més transversal, ja que al estar en un sistema interconnectat els impactes son variats, imprevisibles i altament complexes. La fam al Sagel o els desastres a Haití, són conseqüències clares de problemes ambientals, però també l’augment de malalties degudes a l’exposició a contaminants no es distribueixen equitativament entre la població, aquells estrats més desafavorits són els qui en pateixen majors conseqüències.

Si volem afrontar de soca-rel molts d’aquests problemes socials, cal que ens ocupem de les causes d’aquests problemes i això qui primer ho ha d’impulsar és el tercer sector. Però aquest cop conjuntament el social i l’ambiental, perquè com deia la teoria de Gaia som totalment interdependents i el que fem uns i altres acabarà configurant el sistema resultant.