Les emissions de CO2 a Espanya han crescut un 5,7% el 2022 respecte a l’any anterior. A Catalunya, els pantans estan ara com ara a un 29% de capacitat, la meitat que el gener de l’any passat. I com no pot ser d’altra manera en aquest context, la biodiversitat, que és la clau del funcionament de tot plegat, està degradant-se a una velocitat tan extraordinària que ho podem percebre a simple vista.
Enmig d’aquesta greu situació, aquests dies hem vist moltes maniobres per aprovar els pressupostos del 2023. I s’han d’aprovar, és clar, per responsabilitat. Però resulta que aquests acords i punts pendents no en tenen res, de responsables, ja que suposen retrocessos inimaginables en la defensa de la natura i el territori. Són propostes que la societat ja considerava superades, per obsoletes.
Els tres projectes utilitzats com a moneda de canvi per l’acceptació dels pressupostos tenen diversos aspectes en comú: afecten greument el medi ambient i tenen una visió curtterminista, buscant poc més que un rèdit polític, econòmic i mediàtic immediat. Cap d’aquestes iniciatives té sentit a mitjà o llarg termini.
A continuació presentem un seguit d’alternatives que ens semblen substancialment millors que els projectes que hi ha ara mateix sobre la taula:
Font: Betevé
Imposar el Quart Cinturó? Millor fem la Línia Orbital Ferroviària
El Quart cinturó és una proposta de finals del franquisme, i que el territori rebutja fermament des de fa més de 25 anys, per la degradació del medi que suposaria.
Posats a desenterrar, perquè no revivim un projecte de transport públic, i no de transport privat? La línia orbital de ferrocarril. Catalunya té actualment un servei ferroviari molt deficient i té un problema també amb la seva distribució, excessivament centralista. La línia orbital ferroviària uniria el Maresme, els Vallesos, el Penedès i el Garraf sense passar per Barcelona, amb l’avantatge que gairebé la meitat del trajecte són vies ja existents. Aquesta inversió, fins i tot en la seva versió més moderada, generaria també molts llocs de treball, fomentaria la descentralització i seria un pas molt important cap a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del país, cobrint una demanda estimada en 20 milions de passatgers anualment.
Ampliar de l’aeroport? Millor conservem les zones humides
Una de les evidències de la lluita contra el canvi climàtic és que cal reduir el nombre de desplaçaments en avió, el mitjà de transport més intensiu en emissions. Per tant, la proposta d’ampliar l’aeroport per permetre arribar fins a 90 operacions diàries xoca frontalment amb la reducció d’emissions. Per si no n’hi hagués prou, amb aquesta ampliació es preveu una afectació de la Ricarda, una zona humida que inclou 9 hàbitats d’interès comunitari protegits per la Xarxa Natura 2000. La proposta d’ampliació va ser aturada amb èxit gràcies a plataformes com Zeroport. Cal tenir present que les zones humides son les més efectives en captura de carboni del món, i la seva degradació pot agreujar més el canvi climàtic. S’ha plantejat que es pot compaginar l’ampliació de l’aeroport amb la protecció de la Ricarda, però són promeses poc sòlides si tenim en compte que la darrera ampliació de l’aeroport (2005) ha rebut una multa de la Unió Europa per haver incomplert els objectius de conservació pactats.
És millor no jugar gaire amb les zones humides: segons l’informe de biodiversitat de Catalunya 2020, són un dels hàbitats més biodiversos, però també els més degradats, amb diferència, de Catalunya. Així doncs, seria molt més útil pel país dedicar més esforços a la recuperació d’aquests espais que a l’ampliació de l’aeroport. Si preocupen les connexions internacionals, suggerim la recuperació dels trens de nit que es van tancar. No cal construir ni un pam de via, només seguir el camí que està marcant la resta d’Europa.
Construir el Hard Rock Entertainment World? Millor assegurem la sobirania alimentària
La proposta del Hard Rock és la més anacrònica i injustificada de totes. Catalunya fa dècades que pateix el turisme de masses, que més enllà dels problemes evidents que crea en l’àmbit social i ambiental, paradoxalment genera més pobresa que riquesa. Però és que a més aquest projecte, tal com expliquen des d’Aturem Hard Rock, fomenta la ludopatia, les feines precàries i elimina les zones d’interès agrari i ambiental que es van expropiar a famílies pageses en pro d’un suposat interès públic. Ens interessa fer créixer més l’addicció al joc i la dependència del turisme? Millor posem remei a la nostra alarmant manca de sobirania alimentària! Dediquem a l’agricultura el sòl que és agrari. Segons la mateixa Generalitat, en els darrers 20 anys s’han perdut més de 100.000 hectàrees per abandonament agrícola, envelliment i manca de relleu generacional. Això fa que actualment tinguem només 0,15 ha de superfície llaurable per habitant, menys que la meitat de la mitjana espanyola i europea. És a dir, som molt dependents de les importacions d’aliments, fet que ens posa en risc a escala social, econòmica i ambiental.
Per tant, abans d’hipotecar territoris, posar més en risc la salut de la biodiversitat i les persones, demanem que no es pensi a 4 anys vista sinó a 40, o millor, a 100. Avui sabem que el curt termini i no entendre que hem de respectar certs límits estan essent la nostra condemna. Així que, per responsabilitat, exigim que no es tiri endavant cap d’aquests tres projectes i es posi èmfasi en fer una societat justa social i ambientalment. Hi ha moltes maneres d’aconseguir-ho si se’n té la voluntat: les plataformes, entitats i organitzacions ciutadanes de Catalunya ho sabem de primera mà.
L’equip de Fundació Emys
