Qui pot accedir a la terra? De les finques familiars a l’especulació agropequària

14/06/2023

Un dels grans reptes de l’agricultura i la ramaderia actual és el relleu generacional, és a dir, la manca de continuïtat al capdavant de les explotacions agropecuàries envellides, i de la Nova Pagesia que en podria agafar el relleu.

Però aquest relleu no només s’explica amb la desvalorització d’aquest sector, la manca de recursos econòmics o la invisibilització dels oficis al camp sinó que, a més a més, ens topem amb un model agrari on les terres són majoritàriament privades i on les persones productores petites i les explotacions familiars perden terreny.

Segons l’organització Acess to Land (2017), en els últims  30 anys s’han perdut un 11% de les terres agrícoles a la Unió Europea, l’equivalent a l’àrea de Rumania. Aquesta pèrdua de terra implica que els productes que consumim provenen d’altres continents, l’anomenada externalització. Aquesta pràctica genera un impacte ambiental, a nivell global i territorial, i potencia les desigualtats socials, tant nacionals com internacionals.

Les terres restants, resulten terres concentrades en grans propietats i finques cada vegada majors però menys nombroses i, poc a poc, les finques petites (menys de 10 ha) van desapareixent per a donar lloc a finques empresarials (de 100 ha o més) que ja gestionen el 26% de terra agrícola a Europa. Les grans empreses agrícoles i fons  patrimonials inverteixen cada vegada més en terra agrícola europea, i això provoca el deteriorament del comerç local i de la petita pagesia que vol dur a terme pràctiques respectuoses amb la biodiversitat, potenciant l’especulació amb la terra i incrementant  el control dels preus dels aliments. Aquesta especulació també provoca una requalificació de sòl agrícola a sòl urbanitzable en molts casos.

Així doncs, el primer repte per a facilitar el relleu de les noves generacions agricultores resulta poder regular i incidir en aquesta especulació, provinent de la industrialització de l’agricultura. Cal implicar tant persones propietàries com actors públics per tal de organitzar polítiques de suport i eines reguladores disponibles, fomentar la custòdia del territori i la comunicació entre pagesia i persones propietàries, crear estratègies, gestionar i invertir públicament en terrenys agrícoles.

L’accés a la terra és el primer pas per a aconseguir sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles!