Regulació de la sobrefreqüetanció a 9 municipis

CALENDARI:

INICI: NOVEMBRE 2021

FI: ABRIL 2021

OBJECTIUS:

  1. Aplicar el Model sistematitzat d'anàlisi i gestió d'ús públic per la gestió de la sobrefreqüentació en gorgs de les comarques gironines.
  2. Analitzar les pressions que reben els espais naturals fluvials que pateixen sobrefreqüentació des de la perspectiva ambiental i comunicativa per determinar accions de gestió que permetin mantenir-ne l’estat de conservació i, fins i tot, millorar-lo.
  3. Fomentar la participació ciutadana en la gestió dels espais naturals de les comarques gironines com a part imprescindible per generar consens de territori i aconseguir que les persones de l’entorn immediat secundin les accions de gestió de l’espai.
  4. Extreure propostes de gestió concretes que permetin minimitzar les pressions que afecten aquests espais naturals de cada un dels municipis participants.

FINANÇADORS:

  1. Diputació de Girona

RESUM:

La sobrefreqüentació d'alguns espais naturals de Catalunya és una problemàtica en augment, especialment en gorgs.  A causa de la manca de regulació, els usuaris, al llarg del temps han estat visitant aquests espais sense una normativa d'usos recreatius concreta, ni d'un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la perspectiva ambiental. Això suposa un elevat impacte als espais naturals amb el seu conseqüent efecte en la biodiversitat i l'entorn, així com conflictes socials a causa del malestar de les habitants d'aquests municipis que no estan preparats per a aquesta massificació.

Alguns d'aquests espais contenen hàbitats d'interès prioritari i espècies de fauna i flora protegides, i l'impacte que genera la manca de regulació a nivell d'ecosistema (deixalles, contaminació acústic, erosió, eutrofització de l'aigua, espècies invasores...) provoca un desplaçament o desaparició de les espècies més fràgils i conseqüentment una pèrdua de riquesa  i biodiversitat.

A més, la globalització i la disseminació d’informació sobre imatges i localitzacions d’aquests espais naturals a internet i a les xarxes socials fa que aquesta problemàtica tendeixi a l’augment. L’ecosistema de medis digitalitzats i el pas dels usuaris de receptors a creadors de contingut fa que allò publicat a la xarxa sigui impredictible, amb un augment de continguts d’espais a visitar que les usuàries afegeixen a la seva bucketlist d’espais imprescindibles a ser visitats, on els espais naturals tenen un elevat atractiu degut a la seva singularitat paisatgística.

A causa de la pandèmia de la Covid-19, l'estiu 2020 hi va haver una massificació d'aquests espais molt més elevada, ja que una gran part de la població ha evitat el turisme internacional i ha apostat pel turisme d'interior. Alguns dels espais naturals de Catalunya van duplicar i triplicar les usuàries visitants respecte a temporades estivals d'anys anteriors. Aquest fet ha augmentat encara més les problemàtiques esmentades anteriorment, portant a alguns municipis a voler assumir una gestió activa de la situació.

Darrerament, en alguns dels municipis afectats s'han implementat regulacions d'ús i accés al medi natural per tal de pal·liar aquesta situació. 

Per unificar i sistematizar la diagnosi i la planificació d'accions es va crear un model de gestió d’ús públic que actualment estem aplicant a 9 municips que tenen espais fluvials sobrefreqüentats:

  • Canet d'Adri
  • Camprodon
  • Vidrà
  • Sant Feliu de Pallerols
  • Sant Martí de Llémena
  • Santa Pau
  • Sant Llorenç de la Muga
  • Riudaura
  • Vall de Bianya

 

ACTIVITATS EN DESENVOLUPAMENT:

  1. Diagnosis ambiental: La diagnosi ambiental identifica l’estat de conservació en què es troba l’espai pel que fa a components representatius de la biodiversitat i processos ecològics fonamentals i, en segon lloc, determina el seu grau de vulnerabilitat.
  2. Diagnosis comunicativa: La diagnosi comunicativa comprèn una descripció de l’exposició dels espais a la xarxa (comunicació incontrolada) i una anàlisi de la comunicació que es fa des de l’òrgan gestor o els ajuntaments responsables de l’ENP (comunicació controlada).
  3. Procés participatiu: procés participatiu és imprescindible per generar consens amb el territori immediat de l’espai natural a l’hora de gestionar la sobrefreqüentació, i també per tenir en compte la realitat de les persones més afectades de l’entorn immediat. Consta de 7 fases que conisteixen en diverses reunions: institucional, amb els veïns afectats, amb la població, amb experts del territori, d'avaluació de la viabilitat de les propostes, de retorn als veïns afectats i de retorn a la societat en general.
  4. Càlcul de la capacitat de càrrega: A través dels factors que surten de la diagnosi ambiental, comunicativa i del procés participatiu, s’aplica una fórmula que permetrà conèixer la capacitat de càrrega que l’espai té per mantenir el seu estat de conservació i, fins i tot, millorar-lo
  5. Planificació de les accions: partir dels resultats dels passos anteriors, es determinen unes accions de planificació vinculades a les pressions que es volen minimitzar o erradicar per, finalment, implementar-les en l’espai sobrefreqüentat.