La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie de tortuga semi-aquàtica, que habita les zones humides (basses, estanys, i altres masses d’aigua estancades o amb poca corrent) de pràcticament tot Europa, el nord d’Àfrica i l’Oest d’Àsia. Tot i la seva àmplia distribució, però, es troba sota una gran pressió antròpica derivada de les activitats agràries i els canvis en els usos del sòl de les darreres dècades que han portat a la pèrdua dels seus hàbitats i la fragmentació de les seves poblacions. L’assecament de zones humides per a guanyar terrenys de cultiu i la construcció d’infraestructures en son algunes de les causes principals del declivi que ha experimentat l’espècie en els darrers temps. Actualment es troba catalogada com a gairebé amenaçada a nivell mundial, i vulnerable a la península ibèrica, segons la UICN (2018).
A la Selva s’hi manté la població natural millor conservada de Catalunya (en altres indrets ha estat reintroduida), habitant en basses, recs i rieres. És per això que la Fundació Emys (antigament ADEPAR) treballa des de fa mes de 30 anys per a la seva preservació. Des de 1987 es realitza un mostreig anual (a la primavera i tardor) de les basses on es coneix la presència de l’espècie. Aquest mostreig consisteix en col·locar unes trampes que permeten capturar les tortugues i així identificar-les individualment, i mesurar-ne la mida i el pes. Això ens permet estimar la mida de la població, estudiar-ne la seva estructura i identificar l’estat en el que es troben els animals. A partir d’aquestes informacions es duen a terme actuacions concretes per a fomentar la conservació de l’espècie, com la creació de noves basses o la recuperació d’espais naturals que permetin la connectivitat entre nuclis poblacionals separats.