Projecte de conservació i recuperació de les zones humides de la Plana de la Selva [FINALITZAT]

CALENDARI:

INICI: MARÇ 2020

FINAL: OCTUBRE 2020

OBJECTIUS:

• Millorar l’estat ecològic de tres basses en custòdia de Riudarenes:
  • Eliminar els peixos exòtics pel foment de l’herpetofauna
  • Descolmatar i recuperar la profunditat de les basses
  • Controlar la vegetació ruderal i fomentar la vegetació aquàtica
  • Renovar l’exposició del Centre d’Informació de l’Estany de Sils

PRESSUPOST:

• PRESSUPOST TOTAL DEL PROJECTE: 21.290€
• FINANÇADORS:
  • Departament de Territori i sostenibilitat (Generalitat de Catalunya)

RESUM:

La comarca de la Selva manté una estreta història amb l’aigua, ja que la seva particular orografia amb una extensa plana central envoltada de muntanyes afavoria la creació de nombrosos cursos fluvials, basses i aiguamolls. En aquest ambient hi proliferà la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i una gran diversitat d’amfibis. Testimoni d’això n’és que la Selva és considerada com a “Zona de especial interés para los reptiles y amfibios” per la “Sociedad Española de Herpetología”. Malauradament, d’aquella riquesa d’ambients aquàtics avui dia ja en queda ben poc. Els canvis en els usos del sòl, principalment deguts a l’adquisició de terrenys per a l’agricultura, les zones urbanitzades i les infraestructures, han reduït la presència de zones humides a petites basses disperses i fragmentades.

Tot i la reducció d’aquest hàbitat tant biodivers, a la plana de la Selva hi trobem la població de tortuga d’estany mes ben conservada de Catalunya, amb una mida poblacional estimada d’uns 170 efectius a Riudarenes, i una gran riquesa d’amfibis i rèptils. Això probablement es deu a que les diferents basses permanents, temporals, regs i rieres, formen una xarxa de zones humides que han dotat aquesta població d’una gran resiliència enfront els canvis en els hàbitats i el paisatge.

Entre les espècies que trobem en aquests ambients en destaquen algunes espècies protegides que es troben incloses en l’Annex del decret legislatiu 2/2008 de protecció dels animals:

• Tortuga d’estany (Emys orbicularis)
• Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
• Serp d’aigua (Natrix maura)
• Serp de collaret (Natrix astreptophora)
• Salamandra (Salamandra salamandra)
• Tritó palmat (Lissotriton helveticus)
• Tritó verd (Triturus marmoratus)
• Tòtil (Alytes obstetricans)
• Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
• Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
• Gripau comú (Bufo spinosus)
• Gripau corredor (Epidalea calamita)
• Reineta (meridional) (Hyla meridionalis)

Així doncs la plana de la Selva és un espai de gran valor per a la biodiversitat i els habitats palustres. Malauradament no està exempta de pressions que n’amenacen els valors naturals, i que requereixen un seguiment per part de les entitats ambientals i els ens locals, així com actuacions de gestió i manteniment. Les principals pressions a les que s’enfronten les zones humides a la plana de la Selva son:

Dessecació: En els darrers anys varies basses s’han dessecat completament, o antigues basses permanents han esdevingut temporals. Les causes son en primer lloc l’increment dels episodis de sequera i la seva severitat, probablement emmarcats en una tendència de canvi climàtic. A aquests episodis també se’ls hi suma la sobreexplotació de l’aqüífer i el dragat de rieres i canals que causa alteracions en l’aqüífer i afavoreix el dessecament de les basses. Alguns exemples d’això son les basses de l’Esplet i Can Prats, o el mateix estany de Sils, que aquest darrer estiu es va assecar per complet. Aquesta tendència pot ser molt preocupant per aquelles basses en les quals el període d’inundació no és suficient per permetre el desenvolupament de les larves dels amfibis fins a la seva metamorfosi.

Colmatació: Les basses normalment son embornalls de matèria, és a dir que hi entren molts sediments i matèria orgànica, però no en surt. Això va causant que poc a poc la bassa es va omplint i va perdent profunditat i es va homogeneïtzant. Això la fa més vulnerable a les sequeres i en redueix les condicions per acollir una major riquesa d’espècies.

Creixement de la vegetació: Lligat al procés de colmatació, en molts casos la vegetació que creix al voltant de les basses es va tancant progressivament acabant per recobrir completament l’espai. El tancament dels arbres evita l’entrada de sol, i el creixement de bardisses, o vegetació de ribera a l’interior de la bassa pot acabar fent-la desaparèixer.

Espècies invasores: En moltes basses s’hi han detectat espècies de flora invasora que poden causar una disminució de la qualitat de l’ecosistema. Així mateix també trobem espècies de fauna invasora que poden perjudicar la fauna autòctona, o inclús excloure-la de l’espai. El cas dels peixos és especialment preocupant, ja que devoren les postes dels amfibis, impossibilitant el reclutament poblacional, a banda de l’impacte que causen sobre la comunitat d’invertebrats.

Per fer front a aquestes pressions i preservar les espècies protegides que s’hi troben, aquest projecte pretén millorar les condicions ecològiques de tres sistemes de basses emblemàtiques de la zona de Riudarenes, per tal de:

1. Afavorir el nucli poblacional de tortuga d’estany de la bassa de Mas Vern
2. Afavorir la comunitat d’amfibis de les basses de can Maidó
3. Recuperar la bassa temporal de can Barrot per a la reproducció dels amfibis
4. Fomentar la sensibilització de la societat envers les zones humides i la seva riquesa biològica

El projecte s’emmarca en l’àmbit territorial de la plana de la Selva, entre els municipis de Riudarenes i Sils. En aquesta àrea Fundació Emys disposa d’una xarxa d’acords de custòdia per tal de conservar les zones humides i l’herpetofauna. Les actuacions plantejades en aquest projecte es desenvoluparan en tres zones humides incloses en el Catàleg de Zones Humides de Catalunya, i que mantenen acords de custòdia amb la Fundació Emys: son les basses dels prats de Mas Vern (IZHC-05003415), les basses de Can Maidó (al turó d’en Bulous, IZHC-05003412) i la bassa petita de la finca de Can Barrot (IZHC-05003410). Tots tres espais tenen un alt valor per a la conservació de la tortuga d’estany i les espècies d’amfibis ja descrites. En darrer lloc es planteja una actuació de divulgació i sensibilització sobre les zones humides de la plana de la Selva a Sils, aprofitant l’existència del Centre d’Informació de l’Estany.