[FINALITZAT] : Diagnosi i proposta de gestió de l’ús públic de l’entorn de les Olles de Baubo

Calendari: 

Inici: Abril 2025

Finalització: Novembre 2025

Entitats participants: Fundació Emys, Grup de Natura Freixe.

Objectiu:

1.          Analitzar l’entorn de les Olles de Baubo des d’una perspectiva ambiental i comunicativa, per a identificar les amenaces principals, realitzar una diagnosi de l’estat actual de l’espai i determinar uns objectius de conservació i gestió d’ús públic.

2.          Dissenyar un pla de gestió de l’ús públic a través de la regulació, gestió dels usos i accessos i comunicació ambiental.

3.          Determinar una proposta de gestió d’ús públic des de la perspectiva de la regulació d’usos, gestió de l’espai i dels accessos, i comunicació per a la sensibilització ambiental d’aquests espais naturals.

Finançadors: Diputació de Tarragona

Resum:

1.     Antecedents:

La sobre-massificació dels espais naturals de Catalunya és una problemàtica en augment, que s’ha detectat en una gran diversitat d’hàbitats, des de les conques de bany internes fins a espais forestals o prats d’alta muntanya. A causa de la manca de regulació, els usuaris, al llarg del temps han estat visitant aquests espais sense una normativa d'usos recreatius concreta, ni un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la perspectiva ambiental. Això suposa un elevat impacte pels espais naturals amb el seu conseqüent efecte en la biodiversitat i l'entorn, així com conflictes socials a causa del malestar de les habitants d'aquests municipis que no estan preparats per a aquesta massificació.

Alguns d'aquests espais contenen hàbitats d'interès prioritari i espècies de fauna i flora protegides, i l'impacte que genera la manca de regulació a nivell d'ecosistema (deixalles, contaminació acústica, erosió, espècies invasores...) provoca un desplaçament o desaparició de les espècies més fràgils i conseqüentment una pèrdua de riquesa i biodiversitat.

Es presenta, així, la necessitat d'assumir la creació d'un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la gestió activa de la sobre-freqüentació al qual es veuen exposats aquests espais tan fràgils. A més, es requereix enfocar la problemàtica des de la comunicació i educació ambiental per a, d'una banda, socialitzar un model per a aquests espais naturals que compatibilitzi la seva visita amb la conservació de l'entorn i, per l'altra, fomenti canvis d'actitud de les visitants en el seu accés al medi natural per a minimitzar el seu impacte.

En aquesta línia, l’entorn de les Olles d'Horta de Sant Joan o Olles de Baubo, són un espai natural situat en el terme municipal d'Horta de Sant Joan i Bot, a la comarca de la Terra Alta, en plena confluència amb el Parc Natural dels Ports. Aquest espai presenta formacions rocoses amb distintes gorgues, amb un valor paisatgístic alt, destacant el curs fluvial del riu Canaletes amb unes aigües cristal·lines. Per aquesta raó rep una alta afluència de visitants que busquen un espai tranquil on gaudir de la natura i el bany durant, principalment, l’estiu.

Per tal de gestionar millor aquest entorn, la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona, ha implementat un dispositiu d’informadors ambientals, encarregats de recollir dades mitjançant formularis i enquestes per avaluar les pressions sobre l’espai. Els informadors/es recopilen dades estadístiques, tant qualitatives com quantitatives, mitjançant formularis específics, que inclouen: registre de visitants, enquestes als visitants i fitxes d’observacions diàries.

El motiu d’aquest document és, doncs, reconèixer d’una manera sistemàtica quines pressions està suportant l’espai natural que envolta les olles i generar propostes de gestió que puguin ser implementades a curt i llarg termini per mitigar-ne els impactes. Per redactar aquest document, s’ha implementat el “Model sistematitzat d’anàlisi i gestió d’ús públic” (Fundació Emys. Model sistematitzat d’anàlisi i gestió d’ús públic: Gestió de la sobrefreqüentació en gorgs de les comarques gironines. Girona: Diputació de Girona, 2021.), dissenyat per poder ser implementat en tots els espais on es detecten problemàtiques de freqüentació en espais fluvials i donar prioritat a la conservació dels ecosistemes amenaçats, incloent la perspectiva de la comunicació i educació ambiental per a fomentar els canvis d'actitud de les visitants en el seu accés al medi natural per a minimitzar el seu impacte.

2.     Metodologia:

La zona d’estudi de les Olles de Baubo, del riu Canaletes, està compresa dins l’àrea del sistema prelitoral meridional. L’espai Natural estudiat forma part de diferents figures de protecció d’espais naturals protegits: Xarxa Natura 2000 Sistema prelitoral meridional ES5140011 (Figura 2), també inclosa com a ZEC i ZEPA. Destaca per correspondre a un espai de transició entre l’alzinar de litoral i el carrascar continental, i el paisatge que predomina són les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i a les parts més obagues de pinassa (Pinus nigra) acompanyats de brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern (Erica multiflora) o bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria), alternant amb taques de garriga, quedant els boscos d’alzines molt fragmentats a les parts altes. Dins l’espai les espècies amb més rellevància des del punt de vista del sey estat de conservació són la Atropa baetica, la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica), el siboc (Caprimulgus ruficollis), la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el còlit negre (Oenanthe leucura) o l’ofegabous (Pleurodeles waltl).

El model de gestió d’ús públic dels espais de bany de conques internes es divideix en 5 fases que cal aplicar per obtenir una diagnosi completa i planificar la gestió de l’àrea protegida. Aquestes 5 fases són:

·       Diagnosi ambiental:

Per una banda s’ha realitzat una cerca bibliogràfica de tota la informació documental disponible: estudis del medi natural i memòries realitzades a la zona, informes tècnics, figures de protecció de l’espai, hàbitats d’interès comunitari, espècies protegides de fauna i flora, regulacions vigents, serveis disponibles pels visitants, cartografia, presència d’itineraris i els punts d’accés.

I per altra banda, s’ha determinat l’estat ecològic del tram fluvial a través de diversos índex (ECELS, IHF, QBR i Macroinvertebrats) i s’ha analitzat les rutes de Wikiloc per detectar itineraris més utilitzats i possibles punts de sobrefreqüentació i, per últim avaluar i cartografiar la variable de l’erosió i la pendent del terreny. Totes aquestes dades s’utilitzen posteriorment pel càlcul de la capacitat de càrrega de l’espai.

·       Diagnosi comunicativa:

Es realitza paral·lelament a la diagnosi ambiental. Inclou una descripció de l’exposició dels espais a la xarxa (comunicació incontrolada o no oficial) i un anàlisi de la comunicació que es fa des de l’òrgan gestor o des dels Ajuntaments responsables de l’ENP (comunicació oficial).

·       Procés participatiu: S’inclouen espais de debat entre les institucions i òrgan gestor, així com espais participatius per a les propietàries i veïnes del municipi que s’inclouran també en la presa de decisions, essencialment pel que fa a la implementació de mesures i al model de comunicació de la nova normativa i la regulació dels accessos. Paral·lelament, es realitza una enquesta a la població local del municipi, les respostes de les quals també s’utilitzaran per calcular la capacitat de càrrega.

·       Descripció de les pressions detectades amb la diagnosi.

·       Càlcul de la capacitat de càrrega de l’espai.

·       Planificació de les accions que cal implementar.

3.     Resultats:

L’estudi determina la capacitat de càrrega de l’espai com a eina clau per establir els límits d’ús públic compatibles amb la conservació del medi natural i la qualitat de l’experiència dels visitants.

En una primera fase, es calcula la capacitat de càrrega física (CCF), basada únicament en criteris espacials i temporals (superfície disponible, temps mitjà de visita i horari d’ús). Aquest càlcul dona com a resultat una CCF de 187 persones/dia, que representa el màxim teòric de visitants que podrien coincidir a l’espai sense considerar cap limitació ambiental ni social. Posteriorment, s’aplica el càlcul de la capacitat de càrrega real (CCR), incorporant factors correctors, l’aplicació conjunta dels quals redueix de manera significativa el valor inicial, obtenint una capacitat de càrrega real de 111 persones/dia. Aquest resultat posa de manifest que les Olles de Baubó són un espai altament vulnerable a la sobrefreqüentació, on el límit d’ús admissible és clarament inferior al que permetria la seva capacitat física.

4.     Accions proposades:

·       La regulació dels usos i accessos, mitjançant l’aprovació d’ordenances municipals conjuntes i la coordinació amb els cossos de seguretat per controlar els usos més problemàtics (aparcaments fora d’espais habilitats, fogueres, pícnic, gossos deslligats).

·       La gestió de l’espai i de la mobilitat, amb mesures clau com l’allunyament dels aparcaments, la prohibició de l’accés motoritzat a la zona propera a les gorgues, la implantació de sistemes de control per matrícula i la limitació efectiva de l’estacionament.

·       El reforç de la presència d’informadors ambientals, com a eina fonamental per informar, prevenir comportaments incívics i millorar el compliment de la normativa.

·       Accions socials i participatives, orientades a mantenir el diàleg amb veïnat, entitats i empreses, i a revisar periòdicament l’eficàcia de les mesures aplicades.

·       Accions de comunicació i sensibilització, per facilitar la planificació de la visita, informar sobre les limitacions d’aforament i promoure una visita respectuosa amb els valors naturals de l’espai.

En conjunt, la planificació d’accions està directament vinculada als resultats de la capacitat de càrrega i constitueix una estratègia integral per garantir un ús públic compatible amb la conservació, prioritzant la regulació de l’accés i la reducció de la pressió en els punts més sensibles de les Olles de Baubo.