[FINALITZAT] Diagnosi i proposta de gestió de l’ús públic de l’entorn del riu Gaià

Calendari:

Inici: Abril 2025

Finalització: Novembre 2025

Entitats participants: Fundació Emys, La Sínia Associació Mediambiental

Objectiu:

1. Analitzar l’entorn del Riu Gaià al seu pas per Querol i Pont d’Armentera des d’una perspectiva ambiental i comunicativa, per a identificar les amenaces principals, realitzar una diagnosi de l’estat actual de l’espai i determinar uns objectius de conservació i gestió d’ús públic. 

2. Dissenyar un pla de gestió de l’ús públic a través de la regulació, gestió dels usos i accessos i comunicació ambiental.

3. Determinar una proposta de gestió d’ús públic des de la perspectiva de la regulació d’usos, gestió de l’espai i dels accessos, i comunicació per a la sensibilització ambiental d’aquests espais naturals.

Resum:

1.     Antecedents:

La sobre-massificació dels espais naturals de Catalunya és una problemàtica en augment, que s’ha detectat en una gran diversitat d’hàbitats, des de les conques de bany internes fins a espais forestals o prats d’alta muntanya. A causa de la manca de regulació, els usuaris, al llarg del temps han estat visitant aquests espais sense una normativa d'usos recreatius concreta, ni un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la perspectiva ambiental. Això suposa un elevat impacte pels espais naturals amb el seu conseqüent efecte en la biodiversitat i l'entorn, així com conflictes socials a causa del malestar de les habitants d'aquests municipis que no estan preparats per a aquesta massificació.

Alguns d'aquests espais contenen hàbitats d'interès prioritari i espècies de fauna i flora protegides, i l'impacte que genera la manca de regulació a nivell d'ecosistema (deixalles, contaminació acústica, erosió, espècies invasores...) provoca un desplaçament o desaparició de les espècies més fràgils i conseqüentment una pèrdua de riquesa i biodiversitat.

Es presenta, així, la necessitat d'assumir la creació d'un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la gestió activa de la sobre-freqüentació al qual es veuen exposats aquests espais tan fràgils. A més, es requereix enfocar la problemàtica des de la comunicació i educació ambiental per a, d'una banda, socialitzar un model per a aquests

espais naturals que compatibilitzi la seva visita amb la conservació de l'entorn i, per l'altra, fomenti canvis d'actitud de les visitants en el seu accés al medi natural per a minimitzar el seu impacte

En la mateixa línia, el municipi de Querol, situat a la comarca de l'Alt Camp, és un enclavament natural de gran valor paisatgístic i ecològic, gràcies als seus boscos frondosos, les muntanyes que l'envolten i el pas del riu Gaià i la seva riquesa biològica. Aquest espai natural, que forma part de la Serralada Prelitoral, ofereix un ambient tranquil i allunyat de les grans aglomeracions, fet que el converteix en un lloc molt apreciat pels amants de la natura i el senderisme. No obstant això, en els darrers anys, l'increment del nombre de visitants ha començat a generar impactes ambientals, com l'erosió dels camins, la degradació de la vegetació i l'augment de deixalles abandonades.

De la mateixa manera, el municipi del Pont d’Armentera, situat a l’Alt Camp, és un paratge natural de gran interès paisatgístic, amb el riu Gaià com a eix vertebrador del seu entorn fluvial i zones forestals. Integrat a la Serralada Prelitoral, aquest entorn ofereix un paisatge singular, tranquil i de fàcil accés per a caminants i amants de la natura, fent-lo atractiu per aquells que busquen connectar amb espais menys massificats. No obstant això, en els darrers anys, l'increment del nombre de visitants també ha començat a generar impactes ambientals, com l'erosió dels camins, la degradació de la vegetació i l'augment de deixalles abandonades.

Aquestes problemàtiques reflecteixen els desafiaments comuns en molts espais naturals de Catalunya, especialment aquells que no disposen de mecanismes suficients per gestionar l'afluència de turistes. Davant aquesta situació, Per tal de gestionar millor aquest entorn, la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona, ha implementat un dispositiu d’informadors ambientals, encarregats de recollir dades mitjançant formularis i enquestes per avaluar les pressions sobre l’espai.

2.     Metodologia:

L’àmbit d’estudi correspon amb dues gorgues de l’entorn del Riu Gaià. Un d’ells és l’anomenat gorg del Salt, en el traçat del propi Riu Gaià. Aquest espai natural es troba molt proper al casc urbà del municipi de Pont d’Armentera i és fàcilment accessible des del poble. L’altre punt d’estudi és el Toll Fresc, al Torrent d’Esblada (afluent del Riu Gaià). Aquest punt es troba dins el terme municipal de Querol, tot i que allunyat del nucli urbà.

fases que cal aplicar per obtenir una diagnosi completa i planificar la gestió de l’àrea protegida. Aquestes 5 fases són:

2.1  Diagnosi ambiental:

Per una banda s’ha realitzat una cerca bibliogràfica de tota la informació documental disponible: estudis del medi natural i memòries realitzades a la zona, informes tècnics, figures de protecció de l’espai, hàbitats d’interès comunitari, espècies protegides de fauna i flora, regulacions vigents, serveis disponibles pels visitants, cartografia, presència d’itineraris i els punts d’accés.

I per altra banda, Per a la diagnosi ambiental d'aquest projecte, s'han utilitzat principalment quatre índexs estandarditzats que permeten avaluar de manera ràpida i efectiva l'estat ecològic i el grau de conservació de l'entorn fluvial. Aquests índexs són:

·       ECELS (Estat de Conservació dels Ecosistemes Lenítics Soms): Avalua l'estat de les basses o zones d'aigua quieta basant-se en la seva morfologia, la pressió humana, l'aspecte de l'aigua i la vegetació.

·       QBR (Qualitat del Bosc de Ribera): Calcula la qualitat de la vegetació que envolta el riu mitjançant paràmetres com el grau de cobertura, l'estructura, la diversitat d'espècies i les alteracions causades per l'activitat humana.

·       IHF (Índex d'Hàbitat Fluvial): Avalua l'heterogeneïtat i la diversitat de l'hàbitat dins de la llera del riu (com la varietat de pedres, corrents i profunditats).

·       IBMWP (o Macroinvertebrats): Mesura la qualitat de l'aigua a través de la presència de macroinvertebrats (petits insectes i altres organismes), ja que alguns són molt sensibles a la contaminació.

A més d'aquests índexs, la diagnosi s'ha complementat amb altres mètodes:

·       Mesures fisicoquímiques: Anàlisi de la temperatura, pH, conductivitat i oxigen dissolt en l'aigua.

·       Anàlisi de rutes de Wikiloc: Per identificar els camins més utilitzats pels visitants i detectar punts de sobrefreqüentació.

·       Avaluació de l'erosió: Cartografia del pendent del terreny i del grau d'erosió causat pel pas de persones.

·       Recerca bibliogràfica i de camp d'espècies: Identificació de fauna i flora protegida o amenaçada (com la tortuga de rierol o el barb cua-roig) i d'espècies invasores (com el visó americà o el cranc de riu americà)

2.2 Diagnosi comunicativa:

Es realitza paral·lelament a la diagnosi ambiental. Inclou una descripció de l’exposició dels espais a la xarxa (comunicació incontrolada o no oficial) i un anàlisi de la comunicació que es fa des de l’òrgan gestor o des dels Ajuntaments responsables de l’ENP (comunicació oficial).

2.3  Procés participatiu: S’inclouen espais de debat entre les institucions i òrgan gestor, així com espais participatius per a les propietàries i veïnes del municipi que s’inclouran també en la presa de decisions, essencialment pel que fa a la implementació de mesures i al model de comunicació de la nova normativa i la regulació dels accessos. Paral·lelament, es realitza una enquesta a la població local del municipi, les respostes de les quals també s’utilitzaran per calcular la capacitat de càrrega.

2.4  Descripció de les pressions detectades amb la diagnosi.

2.5  Càlcul de la capacitat de càrrega de l’espai.

2.6  Planificació de les accions que cal implementar.

3.     Resultats:

Els resultats de la capacitat de càrrega mostren que:

L’estudi calcula la capacitat de càrrega física (CCF) i la capacitat de càrrega real (CCR) per als principals punts de bany i ús públic, integrant factors ambientals, socials i de gestió.

• Gorg del Salt (riu Gaià)
• Capacitat de càrrega real (CCR): 37 persones/dia.
• Les dades d’afluència de l’estiu de 2024 mostren que la capacitat només es va superar puntualment, principalment durant pics a l’agost, però no de manera recurrent.
• Això indica que l’espai és relativament resilient, però vulnerable en episodis de màxima freqüentació.
• Toll Fresc (torrent d’Esblada)
• Capacitat de càrrega real (CCR): 9 persones/dia, molt baixa a causa de:
• Petita dimensió de l’espai.
• Alta sensibilitat ecològica.
• Valor ambiental elevat (estat de conservació bo o molt bo).
• No hi ha dades sistemàtiques d’afluència, però la capacitat calculada evidencia que qualsevol increment de visitants pot generar impactes significatius.

4.     Accions proposades:

Les accions es plantegen com a mesures directament vinculades al respecte de la capacitat de càrrega i a la prevenció de la sobre-freqüentació. Les actuacions proposades per aquest projecte són les següents:

4.1  Accions relacionades amb la regulació dels usos:

·       Aprovació d’una ordenança municipal conjunta (Querol i el Pont d’Armentera) per:

o   Limitar accessos i usos incompatibles.

o   Regular aparcaments, fogueres, animals domèstics i pícnic.

·       Coordinació amb els cossos de seguretat per actuar en punts i períodes crítics.

1.2.         Accions de gestió de l’espai:

·       Reducció efectiva de l’aforament en els espais més fràgils, especialment al Toll Fresc.

·       Control de l’aparcament, evitant estacionaments fora dels espais habilitats, com a eina clau per limitar l’entrada de visitants.

·       Tancament o limitació d’accessos no adequats en zones sensibles.

·       Ampliació del servei d’informadors ambientals des de Setmana Santa fins a l’11 de setembre si és necessari.

1.3.         Accions de comunicació i sensibilització:

Renovació i millora de la cartelleria, incorporant:

• Normativa clara.
• Valors naturals de l’espai.
• Missatges vinculats a la capacitat de càrrega i al comportament responsable.

Les conclusions de l’estudi indiquen que l’entorn del riu Gaià presenta una capacitat de càrrega limitada i molt variable segons l’espai, amb una especial fragilitat de l’espai natural als punts de bany de petites dimensions. Els resultats mostren que, tot i que la capacitat de càrrega real només es supera de manera puntual, principalment en episodis de màxima afluència a l’estiu, aquests pics poden generar impactes rellevants en espais d’alt valor ecològic. La baixa capacitat de càrrega real calculada, especialment al Toll Fresc, posa de manifest la necessitat de regular l’aforament, controlar els accessos i l’aparcament i reforçar les mesures d’informació i vigilància, amb l’objectiu de garantir la compatibilitat entre l’ús públic i la conservació dels valors naturals, assegurant una gestió preventiva i adaptativa a llarg termini.