[FINALITZAT] Diagnosi i proposta de gestió de l’ús públic de l’entorn del Santuari del Corredor

Inici: Abril 2025

Finalització: Novembre 2025

Objectiu:

1. Aplicar el Model sistematitzat d'anàlisi i gestió d'ús públic per la gestió de la sobrefreqüentació en gorgs de les comarques gironines  i el Model sistematitzat d’anàlisi i gestió d’ús públic, gestió de la sobrefreqüentació en zones forestals”, model resultat del projecte “Flow4Bio: Boscos fluids de biodiversitat i persones  a la zona d’estudi de l’entorn del Santuari del Corredor per analitzar l’entorn del Santuari del Corredor des d’una perspectiva ambiental i comunicativa, per a identificar les amenaces principals, realitzar una diagnosi de l’estat actual de l’espai i determinar uns objectius de conservació i gestió d’ús públic.
2. Analitzar les pressions que rep l’espai sobrefreqüentat del Santuari del Corredor per dissenyar un pla de gestió de l’ús públic a través de la regulació, gestió dels usos i accessos i comunicació ambiental.
3. Fomentar la participació ciutadana en la gestió dels espais naturals com a part imprescindible per generar consens de territori i aconseguir que les persones de l’entorn immediat secundin les accions de gestió de l’espai.

Finançadors: Diputació de Barcelona

Resum:

1.     Antecedents:

La sobre-massificació dels espais naturals de Catalunya és una problemàtica en augment, que s’ha detectat en una gran diversitat d’hàbitats, des de les conques de bany internes fins a espais forestals o prats d’alta muntanya. A causa de la manca de regulació, els usuaris, al llarg del temps han estat visitant aquests espais sense una normativa d'usos recreatius concreta, ni un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la perspectiva ambiental. Això suposa un elevat impacte pels espais naturals amb el seu conseqüent efecte en la biodiversitat i l'entorn, així com conflictes socials a causa del malestar de les habitants d'aquests municipis que no estan preparats per a aquesta massificació. Alguns d'aquests espais contenen hàbitats d'interès prioritari i espècies de fauna i flora protegides, i l'impacte que genera la manca de regulació a nivell d'ecosistema (deixalles, contaminació acústica, erosió, espècies invasores...) provoca un desplaçament o desaparició de les espècies més fràgils i conseqüentment una pèrdua de riquesa i biodiversitat.

Es presenta, així, la necessitat d'assumir la creació d'un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la gestió activa de la sobre-freqüentació al qual es veuen exposats aquests espais tan fràgils. A més, es requereix enfocar la problemàtica des de la comunicació i educació ambiental per a, d'una banda, socialitzar un model per a aquests espais naturals que compatibilitzi la seva visita amb la conservació de l'entorn i, per l'altra, fomenti canvis d'actitud de les visitants en el seu accés al medi natural per a minimitzar el seu impacte.

En aquesta línia, l’entorn del Santuari del Corredor, correspon a l’espai d’interès natural (EIN) del Parc del Montnegre i el Corredor, que forma part de la Xarxa de Parcs naturals protegits, gestionat per la Diputació de Barcelona. La zona d’estudi es situa a l’entorn del Santuari del Corredor i de l’àrea d’esplai adjacent, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, un Espai d’Interès Natural integrat a la Xarxa Natura 2000 (ZEC Serres del litoral septentrional). Es tracta d’un àmbit forestal mediterrani amb una elevada riquesa ecològica, on predominen alzinars, suredes i pinedes de pi pinyer, i amb presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari i protegides.

La proximitat a grans nuclis urbans, la bona accessibilitat viària i la concentració d’equipaments (santuari, restaurant, centre d’informació, àrea d’esplai, aparcaments i itineraris senyalitzats) converteixen aquest espai en un dels principals pols d’ús públic del parc, fet que genera episodis de sobrefreqüentació, especialment en caps de setmana, tardor i dies festius.

El motiu d’aquest projecte és, doncs, reconèixer d’una manera sistemàtica quines pressions està suportant l’entorn del Santuari del Corredor i generar propostes que puguin ser implementades a curt i llarg termini per mitigar-ne els efectes.

2.     Metodologia:

L’estudi aplica un model sistematitzat de gestió de l’ús públic, adaptat a entorns forestals, estructurat en cinc grans fases:

• Diagnosi ambiental, basada en:
• Recerca d’informació prèvia (bibliografia, cartografia, figures de protecció, regulacions).
• Visites de camp per avaluar l’estat ecològic mitjançant indicadors estandarditzats (Índex de Biodiversitat Potencial – IBP, Floristic Quality Index – FQI, i vulnerabilitat al canvi climàtic).
• Anàlisi de l’erosió del sòl i del pendent.
• Estudi del solapament d’itineraris a partir de rutes de Wikiloc.
• Diagnosi comunicativa, amb l’anàlisi de la comunicació oficial i no oficial de l’espai, especialment la difusió a webs, xarxes socials i plataformes digitals.
• Identificació de pressions, ambientals, socials, comunicatives i de gestió, derivades de la sobrefreqüentació.
• Procés participatiu, amb la implicació de l’òrgan gestor, ajuntaments, veïns, propietaris, activitats econòmiques i entitats del territori.
• Càlcul de la capacitat de càrrega, diferenciant entre capacitat de càrrega física i capacitat de càrrega real, incorporant variables ambientals, de vulnerabilitat i de gestió.

3.     Resultats:

Els resultats mostren que l’entorn del Santuari del Corredor presenta:

• Un estat ecològic globalment moderat, amb una capacitat mitjana-alta d’acollir biodiversitat, compatible amb l’ús públic si aquest és correctament regulat.
• Una vulnerabilitat moderada al canvi climàtic, incrementada per la freqüentació humana i el risc d’incendis forestals.
• Absència de diferències significatives en la qualitat florística entre zones més i menys freqüentades, tot i que es detecten impactes localitzats.
• Concentració elevada de l’ús públic en determinats punts (entorn del santuari, prats i camins principals), amb solapament d’itineraris i processos d’erosió associats.
• Pressions principals vinculades a l’excés de visitants, usos incompatibles, saturació d’aparcaments, conflictes socials i una comunicació no oficial que potencia l’atractiu de l’espai sense informar adequadament de les limitacions i regulacions.

La capacitat de càrrega física (CCF) representa el nombre màxim teòric de persones que poden coincidir a l’espai en un mateix dia, tenint en compte exclusivament les seves característiques físiques i temporals, sense considerar encara les limitacions ambientals o socials. El resultat de la CCF ha estat de 368 persones/dia. La capacitat de càrrega real (CCR) s’obté aplicant a la CCF un conjunt de factors correctors, que reflecteixen l’estat de conservació de l’espai, la seva vulnerabilitat, l’accessibilitat, les pressions socials i la necessitat de gestió. L’aplicació conjunta d’aquests factors correctors redueix de manera significativa la capacitat teòrica inicial, obtenint com a resultat final, donant un resultat de 200 persones/dia, aquest valor representa el límit recomanat de visitants diaris per garantir un ús compatible amb la conservació dels valors naturals, la seguretat, la qualitat de l’experiència del visitant i la convivència amb el territori

4.     Accions proposades per aquest Pla d’ús públic:

Protecció del medi ambient:

·       Preservar les zones més sensibles, especialment aquelles amb presència d’hàbitats d’interès comunitari i espècies protegides, mitjançant la delimitació d’espais i la restricció puntual de l’accés.

·       Evitar l’obertura de nous camins informals i reduir la fragmentació del sòl, afavorint la recuperació de zones erosionades.

·       Prioritzar la conservació en àrees amb major vulnerabilitat al canvi climàtic, especialment pel que fa al risc d’incendis forestals i a la degradació del sòl.

·       Integrar criteris ambientals en qualsevol actuació de millora o manteniment de l’espai.

Regulació dels usos:

·       Establir una ordenació clara dels usos recreatius, diferenciant zones compatibles amb activitats intensives (pícnic, estada) d’aquelles on cal restringir-les.

·       Regular l’accés de grups organitzats, reforçant els mecanismes de comunicació prèvia i adaptant-los a la capacitat de càrrega real de l’espai.

·       Limitar els usos incompatibles amb la conservació, com la generació de soroll, l’ús indegut d’elements naturals o la circulació fora dels camins autoritzats.

·       Millorar la senyalització normativa per fer entenedores les restriccions i reduir el desconeixement per part dels visitants.

Gestió de l’espai:

·       Ordenar els accessos motoritzats i els aparcaments, limitant la capacitat en moments de màxima afluència i evitant estacionaments incontrolats.

·       Redirigir els fluxos de visitants cap a itineraris menys sensibles o amb major capacitat d’acollida.

·       Reordenar l’espai públic a l’entorn del santuari i de l’àrea d’esplai per evitar l’acumulació de persones en zones petites.

·       Adaptar la gestió diària a partir del càlcul de la capacitat de càrrega, utilitzant-la com a eina de presa de decisions.

Propostes socials i de governança:

·       Impulsar mecanismes de diàleg i coordinació entre l’òrgan gestor, els ajuntaments, el veïnat i les activitats econòmiques.

·       Fomentar la implicació de la població local, promovent iniciatives de custòdia del territori i vinculació positiva amb l’espai natural.

Accions de comunicació i sensibilització:

·       Millorar la comunicació oficial de l’espai, assegurant que la informació sobre regulacions, accessos i limitacions sigui clara, visible i actualitzada.

·       Desenvolupar materials de sensibilització ambiental que expliquin els valors ecològics de l’espai i les conseqüències de la sobrefreqüentació.