[FINALITZAT] Diagnosi i proposta de gestió de l'ús públic del riu Ser a Sant Miquel de Campmajor.

Calendari:

Inici: Desembre 2024

Finalització: Maig 2025

Objectiu:

1. Aplicar el Model sistematitzat d'anàlisi i gestió d'ús públic per la gestió de la sobrefreqüentació en gorgs de les comarques gironines a la zona d’estudi del riu Ser, a la gorga de Roca a Sant Miquel de Campmajor.
2. Analitzar les pressions que rep l’espai fluvial sobrefreqüentat del Gorg Roca i els espais naturals fluvials que pateixen des de la perspectiva ambiental i comunicativa per determinar accions de gestió que permetin mantenir-ne l’estat de conservació i, fins i tot, millorar-lo.
3. Fomentar la participació ciutadana en la gestió dels espais naturals com a part imprescindible per generar consens de territori i aconseguir que les persones de l’entorn immediat secundin les accions de gestió de l’espai.

Finançadors: Diputació de Girona

Resum:

1.     Antecedents:

La sobrefreqüentació d'alguns espais naturals de Catalunya és una problemàtica en augment, especialment en gorgs.  A causa de la manca de regulació, els usuaris, al llarg del temps han estat visitant aquests espais sense una normativa d'usos recreatius concreta, ni d'un model de gestió d’ús públic que tingui en compte la perspectiva ambiental. Això suposa un elevat impacte als espais naturals amb el seu conseqüent efecte en la biodiversitat i l'entorn, així com conflictes socials a causa del malestar de les habitants d'aquests municipis que no estan preparats per a aquesta massificació.

Aquest fet s’ha donat als espais fluvials del municipi de Sant Miquel de Campmajor, l’àmbit d’estudi correspon a les gorgues de Roca (2 gorgues molt pròximes entre elles), situades al riu Ser, afluent del riu Fluvià. Aquest espai és de fàcil accés, hi ha un aparcament habilitat a uns 450 m de la gorga principal. Aquesta accessibilitat, sumada a l’alt valor paisatgístic, provoca una alta freqüentació estival, especialment associada al bany.

Aquest indret natural està inclòs dins de l’ENP del Riu Fluvià (inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i en la Xarxa Natura 2000, amb codi ES5120021). L’espai presenta un alt interès ecològic, amb presència d’espècies protegides i d’interès comunitari com la llúdriga (Lutra lutra), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) i la nàiade (Unio aleroni), així com boscos de ribera ben desenvolupats. Tot i això, la sobrefreqüentació genera pressions ambientals rellevants (erosió, obertura de corriols, soroll, contaminació i intrusions en propietats privades).

2.     Metodologia:

El model de gestió d’ús públic dels espais de bany de conques internes es divideix en 5 fases que cal aplicar per obtenir una diagnosi completa i planificar la gestió de l’àrea protegida. Aquestes 5 fases són:

2.1  Diagnosi ambiental:

Per una banda s’ha realitzat una cerca bibliogràfica de tota la informació documental disponible: estudis del medi natural i memòries realitzades a la zona, informes tècnics, figures de protecció de l’espai, hàbitats d’interès comunitari, espècies protegides de fauna i flora, regulacions vigents, serveis disponibles pels visitants, cartografia, presència d’itineraris i els punts d’accés.

I per altra banda, s’ha determinat l’estat ecològic del tram fluvial a través de diversos índex (ECELS, IHF, QBR i Macroinvertebrats) i s’ha analitzat les rutes de Wikiloc per detectar itineraris més utilitzats i possibles punts de sobrefreqüentació i, per últim avaluar i cartografiar la variable de l’erosió i la pendent del terreny. Totes aquestes dades s’utilitzen posteriorment pel càlcul de la capacitat de càrrega de l’espai.

·       Diagnosi comunicativa:

Es realitza paral·lelament a la diagnosi ambiental. Inclou una descripció de l’exposició dels espais a la xarxa (comunicació incontrolada o no oficial) i un anàlisi de la comunicació que es fa des de l’òrgan gestor o des dels Ajuntaments responsables de l’ENP (comunicació oficial).

·       Procés participatiu: S’inclouen espais de debat entre les institucions i òrgan gestor, així com espais participatius per a les propietàries i veïnes del municipi que s’inclouran també en la presa de decisions, essencialment pel que fa a la implementació de mesures i al model de comunicació de la nova normativa i la regulació dels accessos. Paral·lelament, es realitza una enquesta a la població local del municipi, les respostes de les quals també s’utilitzaran per calcular la capacitat de càrrega.

·       Descripció de les pressions detectades amb la diagnosi.

·       Càlcul de la capacitat de càrrega de l’espai.

·       Planificació de les accions que cal implementar.

3.     Resultats

Els índexs ecològics mostren un estat de conservació mitjà o mediocre a la gorga de Roca 1 i un estat bo a la gorga de Roca 2, especialment pel que fa a l’hàbitat fluvial. Els índexs ECELS, IHF i QBR indiquen que la GR1 és més vulnerable a les pertorbacions, mentre que la GR2 presenta una estructura i cobertura vegetal més favorables. Les pressions més rellevants són la sobrefreqüentació, els conflictes amb veïns, l’ús inadequat de l’espai (soroll, pícnics no autoritzats, gossos deslligats), l’erosió dels camins i la degradació del bosc de ribera i del medi aquàtic.

A partir de la superfície disponible, el temps mitjà de visita i la franja horària d’ús, s’ha calculat una capacitat de càrrega física de 139 persones per a l’espai de les gorgues de Roca, valor que representa el màxim teòric que no s’hauria de superar per garantir un mínim de confort i seguretat. La capacitat de càrrega real s’obté modulant la CCF mitjançant factors de gestió i vulnerabilitat (aparcament, protecció, erosió, accessibilitat, factors ecològics i socials, entre d’altres). L’aplicació d’aquests factors redueix la capacitat admissible a 76 persones, evidenciant que l’espai no pot assumir la pressió actual en determinats moments, especialment a l’estiu.

4.     Accions proposades:

En quant a la regulació d’usos es proposa:

·       Aprovar una ordenança municipal que reguli l’accés i els usos (control de grups, prohibició d’altaveus, regulació del pícnic, restricció d’accés motoritzat en períodes punta).

·       Reforçar la vigilància ambiental i la coordinació amb els cossos de seguretat en dies de màxima afluència.

Respecte la gestió de l’espai es proposa:

·       Millorar la senyalització, especialment en referència a la gestió de l’aparcament i donar visibilitat a les normes i bones pràctiques a l’espai.

·       Incloure un informador ambiental en èpoques de màxima pressió.

·       Tancament de corriols informals, delimitant correctament els accessos per reduir l’erosió i les intrusions.

Per últim, es proposen algunes accions de comunicació i de conservació del medi natural:

Accions de sensibilització (campanyes informatives, cartelleria amb valors naturals i bones pràctiques), evitar la sobreexposició de l’espai a xarxes socials i impulsar mesures ambientals com la restauració del bosc de ribera i la restricció del bany en zones sensibles quan calgui.