Primera experiència de voluntariat internacional amb el projecte del cos europeu de voluntariat de la Unió Europea

Una de les línies que volíem impulsar des de la Fundació des de principis de 2019 era la internacionalització de l’entitat en diferents àmbits, i entre ells hi havia la branca del voluntariat. Després d’aconseguir el segell de qualitat, vam presentar un projecte al Cos Europeu de Voluntariat, per tenir tres voluntaris al llarg de 9 mesos, fent suport a les àrees de conservació, economia verda i agricultura ecològica i gestió forestal.

El projecte va començar el gener i s’acaba el novembre, els joves participants destinen unes 35 hores a voluntariat a canvi d’allotjament, acompanyament per part d’un membre de l’entitat, suport lingüístic i uns diners per la manutenció, el dia a dia i altres despeses. La primera a arribar va ser la Ninon de França a mitjans de febrer, seguida de l’Oskar de Noruega a principis de març i l’Armand de Tarragona a principis de juny. A continuació cada un d’ells us explica la seva experiència, la qual per nosaltres a part de trobar-la d’alló més enriquidora, fent el Covid-19 que hagi estat tot un repte.

 

NINON, voluntària de suport a l’àrea de conservació

Estaba súper motivada para venir y ser voluntaria en Cataluña: restauración de ambientes, inventarios de anfibios, fiestas y sol. Esperaba esto durante 6 meses (tiempo para hacer toda la
burocracia). Pero, para ser sincera, cuando llegué estaba muy estresada y asustada: cruzar toda Francia en coche, sin saber cómo era el alojamiento, conocer ninguna persona y deber utilizar viejos conocimientos de inglés y español… Me preguntaba en qué me había metido.

Entonces, Ona me saludó muy amablemente; vi el piso que me pareció inmenso y al día siguiente conocí a todo el equipo, abierto, sonriendo y escuchando. El único inconveniente es que todos hablan catalán (no me di cuenta de que era su lengua materna sino un dialecto típico…). ¡Desde el tercer día que atrapé mi primer Emys con una red e identifiqué tritones, estaba en una pequeña nube! Seis días después me fui a Vic para entrenar une semana con otros voluntarios. Me sentía en tránsito constante, cansada, con la cabeza llena de nuevas palabras. Cuando regresé, gané un compañero de cuarto (algo absolutamente nuevo y extraño para mí). Cuando finalmente comencé a descansarme y planear salidas: coronavirus y confinamiento.

Así que decidí regresar a Francia, lo cual fue bastante angustioso con mucha precipitación. 2300 km en 3 semanas y después, la gran calma y la imposibilidad de ir a más de 1 km de casa, creo que es bastante irónico. Entonces, nueva normalidad: teletrabajo, interesante al principio, un poco menos después de 2 meses buscando los beneficios de las charcas para espacios agrícolas (ok, estoy ampliando un poco la línea allí). También fue muy frustrante saber que me faltaba el tiempo de los inventarios y la colocación del GPS en las tortugas. Además, no estaba practicando activamente otros idiomas. Durante mis momentos pesimistas, imaginé todo el conocimiento que había querido adquirir gracias a esta experiencia como una montaña y yo, permanentemente en el fondo en lugar de estar subiendo la cuesta. También hay puntos positivos; me permitió pasar tiempo con mi familia y hacer nuevas actividades, como coser. También sé que puedo vivir confinado con mi novio durante 2 meses sin que nos destripemos, lo cual es una muy buena noticia, creo.

Después de varias semanas estresantes de incertidumbre, las fronteras finalmente se abrieron y pude regresar a España. Me sorprendieron todos los cambios: 2 compañeros de cuarto y 15 grados más; caña invasiva a lo largo de la Sequía, … Me siento bien volver a la oficina y al campo, me siento útil. Con mis compañeros de cuarto ya hemos realizado varias salidas; a pesar del persistente arrepentimiento de no poder disfrutar plenamente de la cultura catalana. Finalmente, creo que esta experiencia fue dura y difícil pero enriquecedora. Aprendí mucho sobre mí y mis metas futuras. Además, me quedan 3.5 meses para disfrutar de Cataluña y su sol. ¡Cuidado tritones, ya voy!

 

OSKAR, voluntari de suport a l’àrea d’economia verda

I am Oskar Granskogen, 23 years old from Norway. I arrived in Catalunya to work for Fundació Emys on the 1st of March. After two weeks of working in a normal capacity and getting introduced to the organisation and my role in it (a mix of administrative support and nature conservation field work), we were told that we would not be coming into work for the time being due to the virus. My flatmate went back to her home country, and I decided to stay by myself in my flat in Santa Coloma de Farners. The confinement was a strange time, as it was for everyone. I made the best of it, and between working remotely for Fundació Emys with translation work and other various tasks, I read books, made a lot of chocolate cakes, and learned to play the ukulele. I had a pretty good time. My neighbours did not.

Eventually I started working in the grocery store of the Foundation, and as this is considered essential work I was able to return to a normal five day work week. I did this for about a month. In late May I returned to the sort of work I was originally intended to do here, and I have been contributing to the Resifarms project, which is about sharing knowledge with farmers about the importance of conserving semi-natural habitats on farms in the interest of protecting biodiversity, which is essential to agriculture. Biodiversity has declined by 75% on European farms over the last 100 years, and this is a serious problem that Resifarms is contributing to addressing. I’ve mainly been focusing on researching EU agricultural policy and how this relates to the conservation of semi-natural habitats on farms (hedges, ponds, trees) that are key habitats for wildlife on farms, such as the pollinators we rely on to grow much of our food. Additionally, I’ve been helping with the direct natural conservation work at various sites managed by the foundation.

After a turbulent and uncertain time with the virus, I’m now back to doing work, both in the office and in the field, that is highly interesting and enjoyable. I will stay here until September, at which time I’ll be moving to Oslo to do online studies to complete the last year of my Bachelor degree at The University of Edinburgh.

 

ARMAND, voluntari de suport a l’àrea d’agricultura ecològica

Tot i que ho pugui semblar, arribar a la Fundació no ha estat tasca fàcil. Des de primers de març ja vaig parlar amb la Fundació respecte al voluntariat i tant bon punt vaig poder solucionar un parell d’assumptes pendents, li vaig confirmar que sí que podria incorporar-me a l’equip. Tant de bo això hagués estat el final d’aquest inici d’aventura, però l’entrada en l’estat d’alarma va aturar el procés durant dos mesos i mig. Tot un període de temps de en el que no hi havia resposta sobre si es podria procedir a realitzar el voluntariat, fet que em va causar alguns neguits, i en el que parlàvem de tant en tant amb la Fundació per estar al dia de si hi havia alguna novetat. Per sort, a principis de maig em va escriure conforme estava començant a demanar informació per veure quan em podria incorporar, pel que semblava que la cosa tirava endavant i ja, el 15 de maig, em va enviar un correu per dir-me que possiblement podria pujar a partir de l’1 de juny. Sincerament, esperava amb moltes ganes poder fer el voluntariat, pel que em va il·lusionar molt la notícia.

Només començar el juny, ja vaig portar les meves coses cap al pis per instal·lar-m’hi. Allí m’hi esperava l’Oskar, que va passar tot el confinament sol i de qui ja haureu llegit la seva experiència.
Des d’aleshores, he estat principalment ajudant a dos àrees, els primers dies a l’equip de conservació en les seves tasques de recuperació a la Sèquia de Sils. Aquestes feines han consistit principalment en afavorir la creació d’un bosc de ribera, mitjançant el sistema de plantació de coccons, i en intentar eliminar tota l’estructura de canyes invasores (Arundo donax) assentades al voltant de la riera. Paral·lelament, també he participat diversos dies en els seguiments anuals que es fan de tortugues d’aigua, tant en el procés d’instal·lació de les trampes com d’identificació i presa de dades.

Un cop vam acabar gran part de la feina de la sèquia m’he dedicat més als projectes de la part de gestió i agricultura ecològica. Per una banda (i principalment), l’hort necessitava una bona desbrossada, ja que la combinació de molta feina acumulada en diversos projectes, la falta de personal durant els mesos de més restriccions i la gran quantitat de pluges que em tingut durant aquesta primavera i estiu formen una combinació nefasta pel bon desenvolupament d’un espai agrícola. Per altra banda, estic ajudant en la traducció d’una guia pràctica que s’està preparant per proporcionar eines als propietaris i propietàries de finques agrícoles i/o ramaderes que permetin conservar els hàbitats seminaturals que hi podem trobar al seu interior amb el fi de crear un sistema de producció notablement productiu que permeti sostenir alts nivells de biodiversitat durant molt de temps. En definitiva, treballo a l’aire lliure en tasques de conservació de la natura i d’agricultura ecològica i quan no, faig feines d’oficina en projectes que em generen un gran interès, que més es pot demanar?

 

Tot això ha estat possible gràcies al programa European Solidarity Corps finançat per la Unió Europea.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email