Month: octubre 2020

És ben sabut que, els humans, quan portem uns anys realitzant una mateixa tasca, o acomplint una expectativa de forma repetitiva, tendim a pensar que això serà així per sempre. Passa amb l’aigua de l’aixeta, que no sabem gaire d’on ve, però que assumim que és infinita: sempre que l’hem obert, raja. De tant en tant, un canvi que sacsegi aquests fonaments és necessari perquè l’aixeta segueixi rajant. En Marc ja feia uns temps que ens avisava de que tard o d’hora marxaria, i de que, per molt que estimés la Fundació Emys amb tota la seva ànima, seria positiu

Hi ha moments en al vida en que es produeix un moviment en cascada i tot allò que creus estable esdevé volàtil, ingràvid per uns moments, i fluctues en aquesta ingravidesa fins que al cap d’un temps veus que de nou has tornat a recuperar la orientació i que tot torna a estar ben ubicat. Això em passà a mi el 2009 amb 24 anys, després de 3 anys de Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona, cursant un màster, col·laborant amb un grup de recerca (i amb el dilema que suposa plantejar-se si fer o no fer doctorat)