Pels amants de la natura

L’estudi natural del que ens envolta, és sense cap mena de dubte una de les coses més satisfactòries que es poden fer. Tot i així no tothom en pot gaudir ja que la velocitat del dia a dia ens impedeix alentir el ritme i fixar-nos en les petites coses.

Al mateix temps, si observem pobles i ciutats, veurem que el tipus d’urbanització i la gestió de les zones obertes fa que les zones urbanes cada vegada siguin menys hospitalàries amb la natura i la vida salvatge i en conseqüència també amb els humans, que perden els beneficis vitals que ofereix el verd urbà. S’ha demostrat l’impacte negatiu que té per la gent de les ciutats la manca d’accés a zones verdes, i tot i que existeixen molts projectes que  tenen com a objectiu restaurar la biodiversitat d’un ecosistema, sovint s’oblida que  una zona urbana també  és un ecosistema i que millorar els seus espais públics pot millorar la convivència de persones i animals.

Enmig d’una pèrdua global de natura, trobem varis exemples de ciutats que estan trobant maneres de protegir i ampliar els espais verds. Diverses iniciatives urbanes de renaturalització han demostrat aquests beneficis:

  • Nova York ha creat el projecte Highline, un passeig verd en una antiga línia elevada de tren al districte de Manhattan. Aquest projecte és un exemple de com es poden transformar completament els espais sobrants de les zones urbanes per connectar  persones i natura.
  • Des del 2015, l’Ajuntament de Dublín permet que les flors silvestres autòctones que abans es consideraven males herbes floreixin i fan sembres en parcs urbans, cunetes de carreteres i fins i tot cementiris. Han reduït l’excessiva freqüència de desbrossades i l’ús de pesticides als parcs i voreres de la carretera com a part del seu Pla d’Acció per la Biodiversitat.
  • A la ciutat de Londres s’ha iniciat el projecte Wild West End amb l’objectiu de crear 100 metres quadrats d’espai verd cada 100 metres quadrats de terreny.

Les iniciatives per renaturalitzar zones urbanes tenen múltiples beneficis: els espais verds redueixen la sensació d’estrès, contraresten l’escalfament generat per l’asfalt, ajuden a resoldre problemes de drenatge d’aigua i a prevenir inundacions, a més de proporcionar una llar per animals propers. Altres avantatges de les infraestructures verdes són l’augment de la interacció social i la inclusió, o fins i tot la millora dels valors de la propietat. Però potser un dels seus trets més valuosos és la capacitat que tenen aquests espais per connectar-nos amb la natura i fer-nos més conscients de la nostra relació amb l’entorn.

Els municipis poden esdevenir hàbitats adequats per una gran varietat d’animals i plantes que poden conviure amb la presència humana sense generar un problema, sinó tot el contrari: els pol.linitzadors aprofiten les zones ajardinades que, al tenir rec, permeten un període de floració més llarg de les plantes. Els ratpenats ajuden a regular el control d’insectes, especialment els mosquits. Els eriçons són grans devoradors de cargols i llimacs, i poden ajudar a controlar les plagues de l’hort. Les orenetes i altres petits ocells ens ajudaran a regular la quantitat d’insectes de la zona. Els rapinyaires, amb la seva dieta disminueixen la quantitat de rosegadors dels espais urbans.

La recuperació de zones urbanes pot incloure la reintroducció d’espècies vegetals autòctones, la construcció de parcs i zones verdes, la incorporació d’un disseny més biofílic a l’hora de construir noves estructures o simplement permetre que la natura recuperi l’espai. De vegades la vida salvatge torna a les zones urbanes no perquè s’hi hagin creat refugis adequats, sinó senzillament perquè s’ha deixat d’utilitzar alguns productes tòxics per ells o s’ha canviat la manera de gestionar els espais. Carnívors de talla mitjana com les guineus, els teixons i les genetes que viuen en àrees periurbanes aconsegueixen unes densitats de població més altes que els que viuen en zones menys properes als municipis. A Anglaterra, algunes espècies com els eriçons de terra o algunes granotes, tenen una taxa de supervivència més alta en jardins urbans que en zones agrícoles, ja que aquesta fauna està sotmesa a una menor pressió per part dels seus depredadors naturals.

És igual el lloc on visquis, una ciutat o al mig del camp, que sempre tindràs alguna cosa per observar, recuperar o cuidar. De fet, i per sort, estem envoltats de natura i no la podem evitar encara que ho intentem. Hem d’entendre que les persones en formem part i la nostra pròpia existència depèn del sistema natural que ens envolta, i per això és indispensable que l’estimem.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email