Seguiments poblacionals tortuga d’estany primavera 2019

A les basses, ben plenes per les fortes pluges de la tardor passada i el que portem del mes d’Abril, l’activitat és intensa amb els cors de granotes i gripaus i els rituals d’aparellament de la fauna.

En aquest escenari la tortuga d’estany ja està ben activa. El mes de Febrer començaven a treure el cap i deixar-se veure prenent el sol tímidament en troncs i marges. Amb l’entrada del bon temps ha anat incrementant l’activitat, buscant aparellar-se, caçant petits invertebrats i recuperant energia exposant-se al sol. Es en aquest moment que tornem a les basses per col·locar-hi les trampes i fer el seguiment poblacional de l’espècie a la comarca de la Selva.

Actualment estem fent el seguiment en dues zones diferenciades on hi trobem dues poblacions diferents d’Emys orbicularis. La primera a la zona de Riudarenes, i la segona a la zona de Caldes-Sils, amb molt poc contacte entre elles. Amb la informació que ens aporten aquests seguiments que anem fent des de fa més de 30 anys hem pogut fer un estudi que ha revelat alguns resultats molt interessants. En primer lloc hem pogut constatar que la població de tortuga d’estany de Riudarenes, tot i les dificultats de connectivitat entre els diferents nuclis (basses) mostra una certa estabilitat fluctuant al voltant dels 170 exemplars. Això és en gran part gràcies a la conservació de l’àmplia xarxa de basses, regs i rieres, que ha estat duent a terme la Fundació Emys (i anteriorment ADEPAR). Aquesta gran disponibilitat d’hàbitat i l’existència de diversos nuclis poblacionals li dona una gran resiliència a la població, fent-la mes forta enfront pertorbacions i situacions adverses. Tanmateix, l’estudi també adverteix de l’envelliment general de la població, amb un descens en la proporció d’individus juvenils. Per altra banda la població de Caldes-Sils és més desconeguda però sembla ser més gran que la primera, amb una estimació al voltant dels 240 efectius. En aquest cas, a més, la presència de juvenils i nounats és força elevada, posant de manifest la importància d’aquesta zona per a la preservació de l’espècie.

L’estudi també ha revelat que en aquests 30 anys de seguiments la població de Riudarenes s’ha renovat pràcticament en la seva totalitat, tot i que alguns individus (femelles) encara persisteixen des dels primers seguiments fets l’any 1987. És el cas de la tortuga número 2, marcada el 1987, quan ja era adulta, i recapturada aquesta setmana passada a la bassa on ha viscut sempre.

Ara ens trobem en ple seguiment, però ja s’han mostrejat alguns dels punts principals i en el que portem de mostreig hem pogut identificar 97 tortugues d’estany en 5 indrets diferents. Un avenç important d’enguany és que també hem mostrejat la zona dels estanys de Sils, on hem pogut capturar, una trentena de tortugues, la majoria de les quals encara no estaven marcades. Aquest mostreig es fa amb la col·laboració de dos estudiants de la Universitat de Girona, que realitzen el seu treball de final de grau per tal d’esbrinar si la zona de Sils podria actuar de connector entre la població de Riudarenes i la de Caldes, i comparant ambdues poblacions.

La conservació d’aquests hàbitats on viu la tortuga d’estany també beneficien a altres espècies. Paral·lelament al mostreig de tortugues també fem un seguiment dels amfibis que poblen aquestes mateixes basses i rieres. Durant el mes de Març hem pogut detectar la presència de tritó verd (Triturus marmoratus) en 5 de les basses i rieres mostrejades, tritó palmat (Lissotriton helveticus) en 8, i salamandra (Salamandra salamandra) en 9. El mostreig de granotes i gripaus es farà ara durant el mes de Maig i ens donarà una fotografia més completa de quins son els companys de bassa de les tortugues, i de la gran biodiversitat que trobem en aquests hàbitats.

A finals de Maig donarem per acabada aquesta primera campanya de mostreig, que reemprendrem a la tardor i ens permetrà tenir una imatge de l’estat de l’espècie a la comarca. Aquests seguiments son una eina clau per avaluar la nostra feina i ens donen una informació molt important de cap on hem de dirigir els esforços. La constatació de que la preservació de l’hàbitat on viu l’Emys orbicularis és una estratègia eficaç per al seu manteniment és una gran recompensa per nosaltres, i ens anima a seguir amb la nostra tasca.