Del negacionisme a l’apocalipsi; o com evitar parlar de solucions al col·lapse ambiental

Aquestes aproximacions al col·lapse ambiental tenen una cosa en comú: eviten parlar de solucions a la situació actual i perpetren el model actual portant-nos a la inacció social.

Des de la comunicació ambiental ja fa temps que s’estudia quin és el discurs o el missatge comunicatiu més adient per socialitzar solucions al col·lapse ambiental, estimular l’acció cap a pal·liar o minimitzar la crisi ambiental global, o fins i tot adaptar-nos al canvi climàtic i altres que estiguin per venir. Aquesta no és una tasca senzilla, ja que com s’ha comentat el discurs imperant passa de la negació a l’apocalipsi.

Al sector ambiental pensem que calen respostes immediates al col·lapse ambiental i un canvi de discurs, no des d’una perspectiva que fomenti la por o la sensació de catàstrofe, sinó que expliqui quines són les millors solucions, com podem apropar-nos-hi, i tot allò que realment podem fer i està a les nostres mans per canviar el nostre futur o adaptar-nos-hi de la millor manera possible.

Des de la comunicació ambiental s’ha apostat majoritàriament per fer un discurs sobre els serveis ecosistèmics (Kidd et al., 2019), i per tant de la importància de conservar la natura per la utilitat que te per a l’espècie humana, buscant l’empatia per part de la societat a conservar la natura. Però veiem com aquestes estratègies de comunicació per a la conservació no estan donant els resultats òptims, i cal millorar-les i pensar detingudament els objectius i els públics als quals ens dirigim (Bekessy et al., 2018).

A més, alguns autors asseguren que l'ús dels serveis ecosistèmics com a argument per a la conservació de la biodiversitat sol fomentar valors egoistes que no generen vincle amb la biodiversitat (Crompton, 2010, a Bekessy et. al., 2018, i Lagomarsino, Lemarié & Puntiroli, 2020) i que dona una falsa sensació de seguretat perquè evoca la percepció que la natura continuarà proveint a la humanitat d’aquests serveis, encara que ens trobem en situació de crisi (Christmas et al., 2013, a Bekessy et. al., 2018).

Per tant, veiem que el discurs majoritari utilitzar des del sector ambiental tampoc dona resposta a la problemàtica plantejada, i segueix la lògica imperant de no parlar sobre les solucions al col·lapse ambiental o les accions d’adaptació que es puguin dur a terme per animar a la societat a fer canvis que tinguin un impacte real.

Alguns autors treballen basant-se en el que creiem que pot ser una bona aproximació a com comunicar el col·lapse ambiental sense caure en els discursos hegemònics esmentats. Kolandai-Matchett & Armoudian (2020), s’enfoquen a la perspectiva de la segmentació de públics, el disseny de missatges i el context en el que s’utilitzen. Aquests determinen fins a 12 missatges detectats com a rellevants per a la comunicació ambiental, dels quals en destaquem 9:

• Por: despertar la por per enfocar la gravetat dels problemes ambientals.
• Culpa i vergonya: culpabilitzar la societat de no tenir actituds pro-ambientals.
• Relació humanitat-natura: comunicar les similituds entre la humanitat i la natura.
• Gravetat del problema: comunicar la gravetat dels problemes ambientals.
• Solució: comunicar les possibles solucions ambientals.
• Guany: comunicar el guany social a complir accions pro-ambientals.
• Pèrdua: comunicar la pèrdua a no complir accions pro-ambientals.
• Antropocèntric: beneficis ecològics, econòmics i socials de realitzar accions pro-ambientals.
• Econcèntric / Altruista: beneficis per la natura a realitzar accions pro-ambientals.

En un altre estudi, Lagomarsino, Lemarié & Puntiroli (2020), determinen que les persones són persuadides més eficaçment amb missatges de promoció de comportaments pro-ambientals. Els missatges enfocats en la prevenció tendeixen a ser rebutjats o negats perquè no presenten que l'esforç per a la conservació valgui la pena i, per tant, redueix la tendència als comportaments pro-ambientals, efecte que no es presenta en els missatges centrats en la promoció, que se centren en el que es pot aconseguir (Lagomarsino, Lemarié & Puntiroli, 2020).

Dels 9 tipus de missatges proposats per Kolandai-Matchett & Armoudian, destaquem els que es contraposen frontalment als discursos esmentats anteriorment, destinats a tot tipus de públic i que estan destinats a la promoció de comportaments pro-ambientals i que poden suposar un canvi substancial en la manera com comuniquem el col·lapse ambiental, que son els missatges de Solució i Guany. Posem 2 exemples propis d’aplicació de com utilitzar aquests missatges:

Solució: 10 coses que has de fer quan visites els gorgs de Catalunya

Article centrat en possibles solucions a les pressions que reben els gorgs en època de màxima freqüentació, amb un to positiu i oferint actituds alternatives, en comptes de centrar un discurs de la gravetat de la situació i culpabilitzador.

Guany: Pels amants de la natura

Article centrat en com les solucions basades en la natura poden oferir guanys protegint i ampliant els espais verds. D’aquesta manera l’article es centra en els guanys obtinguts per projectes, en comptes de les pèrdues de no actuar.

Així doncs, des de Fundació Emys proposem a tot el sector ambiental formar part del canvi de discurs i, esperem, de paradigma, i començar a comunicar de formes alternatives per poder modificar el discurs que s’imposa. I als mitjans de comunicació i aquells que controlen el discurs a l’àmbit global els preguntem: podem començar a parlar de debò sobre el col·lapse ambiental?

• Bekessy, S. A., Runge, M. C., Kusmanoff, A. M., Keith, D. A., & Wintle, B. A. (2018). Ask not what nature can do for you: A critique of ecosystem services as a communication strategy. Biological Conservation, 224, 71–74. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2018.05.017
  
  
• Kidd, L. R., Garrard, G. E., Bekessy, S. A., Mills, M., Camilleri, A. R., Fidler, F., Fielding, K. S., Gordon, A., Gregg, E. A., Kusmanoff, A. M., Louis, W., Moon, K., Robinson, J. A., Selinske, M. J., Shanahan, D., & Adams, V. M. (2019). Messaging matters: A systematic review of the conservation messaging literature. Biological Conservation, 236, 92–99. https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.biocon.2019.05.020
  
  
• Kolandai-Matchett, K., & Armoudian, M. (2020). Message framing strategies for effective marine conservation communication. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 30(12), 2441–2463. https://doi.org/10.1002/aqc.3349
  
  
• Lagomarsino, M., Lemarié, L., & Puntiroli, M. (2020). When saving the planet is worth more than avoiding destruction. The importance of message framing when speaking to egoistic individuals. Journal of Business Research, 118, 162–176. https://doi.org/10.1016/j.jbusres.2020.06.046