Aquestes aproximacions al col·lapse ambiental tenen una cosa en comú: eviten parlar de solucions a la situació actual i perpetren el model actual portant-nos a la inacció social.
Des de la comunicació ambiental ja fa temps que s’estudia quin és el discurs o el missatge comunicatiu més adient per socialitzar solucions al col·lapse ambiental, estimular l’acció cap a pal·liar o minimitzar la crisi ambiental global, o fins i tot adaptar-nos al canvi climàtic i altres que estiguin per venir. Aquesta no és una tasca senzilla, ja que com s’ha comentat el discurs imperant passa de la negació a l’apocalipsi.
Al sector ambiental pensem que calen respostes immediates al col·lapse ambiental i un canvi de discurs, no des d’una perspectiva que fomenti la por o la sensació de catàstrofe, sinó que expliqui quines són les millors solucions, com podem apropar-nos-hi, i tot allò que realment podem fer i està a les nostres mans per canviar el nostre futur o adaptar-nos-hi de la millor manera possible.
Des de la comunicació ambiental s’ha apostat majoritàriament per fer un discurs sobre els serveis ecosistèmics (Kidd et al., 2019), i per tant de la importància de conservar la natura per la utilitat que te per a l’espècie humana, buscant l’empatia per part de la societat a conservar la natura. Però veiem com aquestes estratègies de comunicació per a la conservació no estan donant els resultats òptims, i cal millorar-les i pensar detingudament els objectius i els públics als quals ens dirigim (Bekessy et al., 2018).
A més, alguns autors asseguren que l'ús dels serveis ecosistèmics com a argument per a la conservació de la biodiversitat sol fomentar valors egoistes que no generen vincle amb la biodiversitat (Crompton, 2010, a Bekessy et. al., 2018, i Lagomarsino, Lemarié & Puntiroli, 2020) i que dona una falsa sensació de seguretat perquè evoca la percepció que la natura continuarà proveint a la humanitat d’aquests serveis, encara que ens trobem en situació de crisi (Christmas et al., 2013, a Bekessy et. al., 2018).
Per tant, veiem que el discurs majoritari utilitzar des del sector ambiental tampoc dona resposta a la problemàtica plantejada, i segueix la lògica imperant de no parlar sobre les solucions al col·lapse ambiental o les accions d’adaptació que es puguin dur a terme per animar a la societat a fer canvis que tinguin un impacte real.
Alguns autors treballen basant-se en el que creiem que pot ser una bona aproximació a com comunicar el col·lapse ambiental sense caure en els discursos hegemònics esmentats. Kolandai-Matchett & Armoudian (2020), s’enfoquen a la perspectiva de la segmentació de públics, el disseny de missatges i el context en el que s’utilitzen. Aquests determinen fins a 12 missatges detectats com a rellevants per a la comunicació ambiental, dels quals en destaquem 9:
- Por: despertar la por per enfocar la gravetat dels problemes ambientals.
- Culpa i vergonya: culpabilitzar la societat de no tenir actituds pro-ambientals.
- Relació humanitat-natura: comunicar les similituds entre la humanitat i la natura.
- Gravetat del problema: comunicar la gravetat dels problemes ambientals.
- Solució: comunicar les possibles solucions ambientals.
- Guany: comunicar el guany social a complir accions pro-ambientals.
- Pèrdua: comunicar la pèrdua a no complir accions pro-ambientals.
- Antropocèntric: beneficis ecològics, econòmics i socials de realitzar accions pro-ambientals.
- Econcèntric / Altruista: beneficis per la natura a realitzar accions pro-ambientals.